Nota afegida.- L’SGAE aquest octubre ha nomenat un tribunal per al concurs per posar lletre a l’himne dels Granaderos i del Franquisme.
No som Castella. Som com a mínim quatre nacionalismes moderns propis de les quatre nacionalitats històriques que n’han generat i el mantenen. Hi ha Astúries i Lleon i les Canàries també. Espanya hauria de canviar d’himne, de bandera i de capital. Tan sols l’escut es històric, tradicional, plurinacional i constitucional. L’escut es l’únic que està bé perquè hi sortim tots en els antics regnes i monarquies. La capitalitat a Madrid i la bandera estan fortament constitucionalitzades però himne i escut no hi figuren i no n’estan. Cal aturar aquesta línia falangista i aznarista de continuar i augmentar la guerra nacional. Que no posin lletra a l’Arriba Espanya. Que en facin un de nou per concurs obert. Que no siga cap dels himnes de la Guerra ni el de la Dictadura.
La Marxa Reial o de Granaderos es un a marxa militar que havia estat adoptada com a himne reial. Després fou l’himne dels nacionals quan la Guerra i durant el Franquisme. La II República adoptà l’himne de Riego, que havia estat l’himne del liberals, dels partidaris de la Constitució de Càdiç, del bienni liberal, del trienni liberal, de la I República, etc. El primer fou himne de la Guerra i de la Dictadura, amb Caralsol i Oriamendi. El de Riego de diferent manera també ho arribà a ser.
Per la reconciliació nacional inspiradora de la bona fe de la Transició – després tant ràpidament arraconada -, caldria que l’estat espanyol es dotés d’un himne nou que no fos cap dels de la Guerra i que pogués ser de tots. Estaria bé convocar el concurs amb motiu d’ aquest 30 aniversari de la Democràcia del 15 -J – 1.977.
Per a les bases del concurs.
Esperit, música i lletra d’un himne que puga ser de tots. Un himne nou, d’una societat oberta. De totes les nacionalitats, regnes, llengües i pobles d’Hispània. De la llibertat ,i igualtat, de desconquesta i descolonització interior d’Espanya , de la vida, la cultura i la Història. De totes les llengües espanyoles. Que miri l’escut anterior al regne únic castellà de Felip V .No militar. Per superar el fracàs escolar polític crònic que ha estat Espanya. Una lletra nova, noble, descobridora, culta, integradora, d’igualtat nacional, d’esperança i llibertat i que evoqui totes les nacionalitats en pla d’igualtat en la seva llengua ; no apologètica de guerres, imperis,i conquestes. Que vagi d’acord amb l’esperit de la Transició que simes no es troba recollit al preàmbul i als articles 1, 2, 3 i 10 de la Constituciò. i en el Dret de les NU.
Una tornada central indistinta i en versió oficial cantable en totes i qualsevol de les llengües de Sefarad: l’occità, – per l’Aragò i la Val d’Aran – i català / valencià fins a Múrcia; gallego-portuguès i asturià-lleonès, fins a l’Extremadura; éuskara per Euskadi i Nabarra; amazig / guanxe per les ciutats del Rif i les Canàries, el romaní gitano; i en castellà pels països on es la llengua pròpia i no política.
Les estrofes originals de les diferents llengues, sense traducció, preses de cançons populars de la lluita democràtica o tradicionals, com ara, la de Jarcha i la UCD libertad, libertad, sin ira libertad, y quienes no fueron / sin duda seran; de Raimon, d’un temps que ja es nostre, d’un país que ja anem fent, cante les esperances i plore la poca fe; i no creguem en les pistoles per a la vida s’ha fet l’home ; de Labordeta, una tierra llamada libertad; d’Amàncio Prada i Rosalia de Castro negra noite que te fixo, o una munheira de Milhadoiro; una issa canària; muntanyes del Canigò fresques son i regalades, sobretot ara l’estiu, la Balanguera fila fila, la balanguera filarà; una cançò de Mikel Laboa o de Benito Lertxundi, umetzoak ikuzirik lorea ez in bizirik, jaio naiz libre itzate-ko loretzoari begira; una havanera de l’Ortega Monastèrio; una cançò de Sabina; si yo tuviera una escoba dels Sírex, cuantas cosas barreria,; una jota;un zortziko; el Boga boga, una sardana ,la santa espina, una copla d’en Carlos Cano; i la Conxa Piquer; una cançó de les d’en Paco Ibànyez; l’Estaca; una de Jaume Sisa; la de Carles Sabater i els Sau el joves; l’espanyolito que vienes al mundo te guarde Dios, caminante no hay camino, se hace camino al andar, de Machado i Serrat; l’Emigrant de Verdaguer i l’Emili Vendrell; Vientos del pueblo me llevan de Miguel Hernàndez; una de Garcia Lorca; i la Copa Santa provençal tradicional solemne de Víctor Balaguer i Mistral, transfronterera i tant europea.
Totes ben cantadores. La tornada repetida, de música nova, i les estrofes cadascuna en la seva música, llengua i salsa, i sense traduccions. Això representaria allò que no hi ha, un estat liberal de Dret, natural i constitucional. Una aliança de nacionalitats seria.
Bescanò, 14 de juny de 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!