JORDI CARRERA for NuCCs

1.- Reformes Polítiques  ( P )

1.1.- Electorals.-  

 1.1.1.- Dels diputats.- Modificar la llei orgànica  electoral general per fer-la semblant al model alemany i que compleixi el principi de proporcionalitat en l’àmbit de la circumscripció i per restes en l’àmbit de les nacionalitats o de les regions. De manera que divideixi  cada circumscripció electoral  en  un nombre de districtes  d’elecció directa majoritària a doble volta  que suposin  l’equivalent al 75 % del nombre de diputats atribuïts actualment per la llei a cada circumscripció. A elegir de llista única de candidats. Els poden presentar els partits o agrupacions d’electors o presentar-se com independents. Aquets hauran de ser independents fins a final del mandat.

 El 25 % dels escons  de la circumscripció s’atribuiran  proporcionalment als partits  descomptant en cada cas els diputats  que ja els hagin resultat atribuïts pel sistema majoritari.

Els vots de cada circumscripció que no hagin assolit cap representant se sumaran  per partits i proporcionalment a la seva presència  no representada  assoliran  un representant de nacionalitat o de regió a condició d’haver assolit un mínim del 2% dels vots de tot aquest àmbit mentre n’hi hagi per atribuir. Màxim de diputats de restes  un 5% addicional de membres del parlament o del Congrés.

Les eleccions  de diputats al Parlament Europeu es faran per districtes europeus de nacionalitat històrica. Cada nacionalitat elegirà un nombre de diputats proporcional d’habitants i entre totes faran el total de diputats que corresponguin a Espanya. Dintre de cada nacionalitat hi haurà districtes interiors regionals o provincials o territorials que elegiran els diputats de districte per majoria. Sens prejudici de la llei electoral europea, s’aplicarà el mateix sistema d’elecció dels diputats de les cambres interiors

No es modifica l’elecció del Senat.

1.1.2. Presidència de les Comunitats Autònomes i del municipis.-

A Espanya hi ha Rei i no President. La representa el Rei. No hi ha elecció de President. El President del Govern Central  es parlamentari i fa de Premier.

Els presidents de les comunitats autònomes, sens perjudici dels seus Estatuts i competències,  podran ser elegits per sufragi directe universal a doble volta si cal. Per assimilació a  que els alcaldes  també ho poden ser. El president fa  Govern i el Parlament fa de parlament.

Els Alcaldes, Batlles presidents dels ens locals o altres denominacions tradicionals que adoptin en cada nacionalitat o regió,  seran elegits  com a regla general per sufragi universal directe dels electors del municipi. En les candidatures i elecció hi anirà un  substitut , que adquirirà caràcter independent del primer en ser elegit,  que entrarà a  ser president en cas  de dimissió, mort, incapacitat o inhabilitació, o malaltia  temporal. Entretant serà conseller sense cartera de l’Ajuntament  El president tria i nomena el seu govern i els regidors d’entre els consellers municipals.

1.1.3.- Les administracions locals de segon grau.-

Les diputacions provincials, els consells comarcals o les àrees metropolitanes, els consells insulars i les entitats locals de segon grau de semblants funcions, podran adoptar les denominacions i funcions que estableixin per llei les comunitats autònomes. A Catalunya les províncies es diran Vegueries. Els partits judicials podran ser substituïts per demarcacions coherents amb les necessitats del servei, que podran ser les comarques, districtes o demarcacions territorials  locals establerts per les CA. Els presidents seran elegits directament pels electors de la demarcació. Els consellers generals de les diputacions ho seran pels electes de cada partit o agrupacions de candidatures proporcionalment al nombre de  vots assolits; i similar per als consellers dels altres ens locals. No es podran dir diputats perquè no son elegits pel poble i no representen la sobirania. El President fa i presideix el govern i el consell general fa de “parlament”.

1.1.4.- Els electes.- Tos els electes representen al seu districte  i a sobirania nacional que representen ( estat, nacionalitat o regió, municipi  o unió europea ). En darrera instància son autònoms dels partits sens perjudici que en siguen militants o candidats electes. Els consellers dels ens locals supramunicipals  es deuen als seus districtes i als seus electors.

1.1.5.- Limitació de mandats.- Els presidents, caps de govern, ministres o membres dels governs,  càrrecs de confiança, . consellers d’empreses públiques o organismes autònoms,  no podran ocupar càrrecs d’aquesta naturalesa  per mes de dos mandats consecutius. Els diputats, consellers  municipals, senadors, consellers generals, no podran  ser-ho per mes de dos mandats seguits.

1.2.- Els partits polítics.-

1.2.1.- Els partits i formacions polítiques seran democràtics en la seva organització i funcionament i rebran  per  a les seves activitats  un tant per vot  popular assolit en cada elecció. La rebran tots els partits i candidatures que es presentin encara que no treguin escons. Els electes rebran els sous i retribucions  que  s’acordin  per la legislació o reglamentació del seu poble. Igual passarà amb els presidents i governants.

1.2.2.- Despeses electorals.- La tramesa de paperetes i sobres  i  d’informació electoral limitada anirà a càrrec  de l’administració pública  convocant de l’elecció, del municipi o en el cas de les europees de l’administració de la UÈ o de l’administració general del poder central.. També l’edició i cost de paperetes i sobres. Cada candidatura tindrà una dotació d’igual import. Aquells que estalviïn es quedaran la diferència. Els municipis posaran locals  públics  per a actes informatius  i reunions electorals. Les llistes electorals i les candidatures seran publicades el la web  de les administracions generals corresponents a l’àmbit de la convocatòria.

1.2.3.- Finançament dels partits.- 

Quotes de militants i associats i donatius nominatius personals provinents del patrimoni de particulars identificats residents a Espanya o de ciutadans espanyols residents a l’estranger o de ciutadans de la unió europea. Els donatius no podran ser anònims ni d’empreses, societats mercantils, societats sense ànim de lucre, administracions públiques o negocis empresarials. No poden afectar l’economia i resultats de l’empresa.  Han de ser sempre personals, amb càrrec al patrimoni particular dels donants. Tan sols poden ser anònims fins a  20 eus per acte. També podran provenir d’altres partits legals que els donin suport. No poden provenir de l’Economia sinó de les rendes personals o familiars. Podran rebre herències i llegats. Els partits  i les seves fundacions i organitzacions  associades o col.laboradores  podran  obtenir  recursos amb la prestació de serveis i organització d`’activitats  culturals, cíviques, invents, activitats comercials, etc.

Podran crear Fundacions veritables de finalitat social econòmica cultural nacional científica etc però no fundacions tapadora per fer frau de llei. Podran prestar serveis  tenir empreses privades i guanyar-se la vida. Podran concórrer a concursos públics de mèrits com qualsevol persona. No podran rebre subvencions  automàtiques i genèriques de cap administració pública  nacional o estrangera. El patrimoni de la fundació i els beneficis resten destinats  a les finalitats de la fundació.

1.2.4.- Els partits poden formar part d’organitzacions, associacions i partits federatius de nacionalitat, entre nacionalitats, espanyols, transfronterers, europeus i internacionals i mundials, amb igualtat, llibertat i respecte a la plenitud i sobirania nacional mútua. 

1.3.- La Divisió de Poders.-

Fer possible i assegurar la divisió de poders.-

Tribunal Constitucional.- Això que hi ha ara, per la seva composició , no és Justícia ni Tribunal. No es independent  i son beligerants de la guerra nacional. Han de ser juristes  i independents. No poden ser incompatibles amb la situació i caràcter plurinacional d’Espanya. President elegit per sufragi universal. Components d’elecció política: elegits per sufragi universal  un per cada nacionalitat.  Altres jurístes  aptes. Si no n’hi hagués d’espanyols liberals de Dret, que siguen estrangers.  Les seves sentències  en matèria de nacionalitats o afectada  de nacionalismes espanyols  podran ser elevades a la Justícia Internacional de la UÈ o de les NUS.

Consell General del Poder Judicial.- Elecció del President per sufragi universal general i a un per cada nacionalitat històrica que també serà el president dels TSJ corresponent. Uns quants  més  designats pel Rei, previ concurs  entre  jutges o juristes  proposats per  acord  de 3 / 4 parts del consell de presidents.

Congrés de Diputats i Parlaments.- Senat.-  La independència  i la competència de control dels Governs serà per obligació de llei i per resultat de la nova forma d’elegir els diputats. Es deuen a la llei i a la sobirania nacional  que els ha escollit. Durant el seu mandat son independents dels partits i els pr4esidents dels grups parlamentaris han de ser elegits pels diputats o senadors del partit i d’entre ells.

Nota.- Totes aquestes reformes les proposo i formulo amb la idea de no haver de modificar la Constitució. Si no, ja no podrien ser mesures  urgents.

Al meu entendre  dins de la Constitució també hi ha jerarquia de normes, i hi ha  preceptes i  disposicions   de desenvolupament dels principals i fonamentals que  els contradiuen i impedeixen  o que permeten  que la legislació i les majories els impedeixin o facin impossibles. Aquestes  coses requeririen reformes de la Constitució  fortes o  menors segons preveu la pròpia Constitució que es la via política de reformes; tanmateix també hi ha la via judicial  de  formulació d’esmenes davant del Tribunal Constitucional o dels tribunals internacionals, que les declarin inconstitucionals i nul·les o les interpretin i en condicionin l’aplicació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!