Modificat el primer títol ignorant a les 12 de migdia.-
Havia titulat el post amb aquest erroni “L. Calvo Sotelo: de successor de Suàrez a primer President de la Reacció castellana contra la Constitució”. No ho vull amagar. La resta m’està bé però el títol no. En haver-lo escrit veia que no quadrava. M’adono que no havia pensat mai la figura de Calvo Sotelo. La LOAPA degué ser un mal menor que després anul.là com a llei el Tribunal Constitucional. L’Ernest Lluch també rebé per no haver-se oposat a la LOAPA – haver guardat el posicionament contrari del PSC – i després sabem que era un nacionalista català i de la Catalanitat seriós i honorable. L. Calvo Sotelo malgrat l’ambient i el 23 F mantingué la vigència de la Constitució del 78. Vol dir que fou fidel a Suàrez i a la Transició.
I República:
Arriba després de l’assassinat del General Prim ( cap de la Gloriosa, una de les millors constitucions espanyoles ) i de l’abandonament del nou Rei Amadeu I de Savoya. És d’inspiració republicana federal i catalana. No hi hagué revolució. Es produeixen alçaments carlins i moviments cantonalistes. El viva Cartagena. El dia que el Congrés anava a aprovar la Constitució de la República Federal – que reconeixia els estats corresponents als antics Regnes hispànics, majorment,- hi entrà el general Pavia a cavall i l’exercit. Cop d’estat, fi de la I República i arriba la Restauració borbònica castellana i prou.
II República.
Arriba democràticament després de la dictadura de Primo de Rivera per la crisi i descrèdit del Rei Alfons XIII i la victòria deels partits republicans en les eleccions municipals de 1931. Marxa el rei. Arriba sense revolució. El 14 d’abril fou Rams i esperança. Però fracassà i la feren fracassar.
El 18 de juliol de 1936 els militars conspiradors colpistes i la Falange fan l’Alçament Nacional. El Govern llicencia els soldats i concentra la guardia civil a les capitals i no sap fer res. En contra de l’alçamnet esclata una revolució social. La Guerra d’Espanya que fou la passió i mort de la República, de Catalunya, d’Euskadi i de la “quasi non nata” Galícia, i de tanta i tanta gent. Quanta, quanta guerra.
III República
1973-1977 Transició a la Democràcia. No hi hagué revolució.
Eleccions generals de 1977 i restauració provisional de la Generalitat i reconeixement del català i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Constitució de 1978: en resulta una III República amb Rei.
1979. Estatuts d’autonomia nacional d’Euskadi i de Catalunya.
1980: el nacionalisme basc i el nacionalisme català guanyen les aleccions i accedeixen a la presidència i govern dels seus països.
Gener de 1981 dimiteix el President del Govern Adolfo Suàrez. Se’l carreguen els dels seu partit, AP i PSOE, i el malestar militar després d’un any o més d’autonomismes reaccionaris i que una i altra Eta havien fet campanyes de terrorisme. Al referèndum sobre l’autonomia andalusa, 1980, Suàrez i UCD defensava que era una regió i el PSOE, que era una nacionalitat. Ja s’ha vist que era un nacionalisme reaccionari populista d’esquerres i electoralista aquest del PSOE. En un mítin a Màlaga, Felipe Gonzàlez bramà contra Ferrer Salat, president de la CEOE, diguent que un català no hi havia d’anar a fer res a Andalusia, perquè el dia abans havia participat en acte de la UCD. ( Des d’aqueix dia i per això creia que Felipe Gonzàlez no podia ser un President del Govern d’Espanya perquè com a mínim era imprudent.)
22 i 23 de febrer de 1981. Congrés. Investidura.
22.02 El candidat Calvo Sotelo de la UCD no assoleix la majoria absoluta.
23.02. Dia de la segona votació. En tenia prou amb majoria simple. Es produeix el cop d’estat del 23 F. La Guàrdfia Civil entra al Congrés arresta i segresta el Govern i els diputats i anuncia un cop d’estat. Hi havia un buit de poder, llevat del Rei.
Després de les negociacions entre les parts, a mitja nit, el Rei sortí a la TV i jo poguerem anar a dormir tranquils.
Tres dies després el Diàrio 16 a la tercera plana , la més important, que duia un periodista que es deia PJ Ramírez, acusava del 23 F Jordi Pujol i Miquel Roca perquè eren nacionalistes a Barcelobna i constitucionalistes a Madrid.
Els autors coneguts del 23 F Tekero i tota aquella colla de guardiacivils eren cavallers patriotes exaltats, tenien atenuants.
Es després del 23 F i d’acordar la política de la LOAPA que el Congrés en nova sessió va elegir President el candidat Sr. Leopoldo Calvo Sotelo ( acs ).
La pregunta es encara es un president de la Transició o era un contrari a Suàrez ? Vists els fets : Fou el primer president després del 23 F però mantingué la Constitució, i per tant era continuador de Suàrez. Tanmateix,
considero que la dimissió de Suàrez i el 23 F son expressió del canvi de tendència de fons cap a la nova situació il.legal que encara dura de:
1) vigència de la Constitució del 78, i 2) d’abús de poder de nacionalisme castellà i situació de fet que va dur l’aznarisme al poder, que el “post-aznarisme” no ha sabut canviar.
Ara tenim vigent la Constitució de la III República sota la majoria del nacionalisme castellà i del nacionalisme d’Estat de l’Espanya Una i castellana. Espanya, contra Dret i Constitució, continua essent l’Estat de Castella i prou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!