Capital de la conca del Segre i l’Aran ( alta Garona ) es una ciutat històrica i moderna, pagesa i universitària. Aquest cap de setmana ( dissabte. diumenge i dilluns ) hi anem en viatge de família. Un per l’eix Girona-Cervera i uns altres des de Barcelona i Molins de Rei amb tren, amb l’Avant de l’AVE. La Seu Vella, el carrer Major , el passeig de Ferran, l’estació del ferrocarril, el pont nou del Príncep de Viana i els altres ponts, el Segre, en monument d’Indíbil i Mandoni que degueren ser prìnceps dels ilerdets ilergets o ilekets, els tapissos de la Seu Vella que exposen al seu lloc, el passeig de Boters ( des de fa anys d’Aragó ) i el museu episcopal de l’art sacre. Al cim del Turó de Lleida a l’altre costat de la Seu hi ha les restes del Palau Reial.
L’Antoni D. Jover amic meu, m’ha explicat l’existència de la Lleida medieval jueva que es menté amagada, censurada i negada. ( Allò que no siga espanyol que siga andalusí ).
Som en dies del judici civil sobre el dret de propietat de les obres d’art en disputa després de la segragació d’una part de Bisbat de Lleida per donar-la al de Barbastre. Una divisió política d’un bisbat i d’un poble i d’una església local que vaig entenc originada per la passió nacionalista espanyola de descatalanitzar l’Aragó, de llengua i de mena. Molt mala feina va fer el Papa Joan Pau II.
Uns ciutat que convida a fer Turisme de coneixer la nacionalitat catalana aragonesa.
(*) Moderna i econòmica, o de crisi i fòrum ? Per ser moderna ha de ser lliure, ama, tradicional i econòmica. S’ha fet molt gran, es cert ….i li dona capacitat. Penso però que ha tinguts mals polítics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!