Aquestes eren les meves raons per "VOTAR NO SENSE POR" al projecte d’Estatut del linxament que ens demanaven d’aprovar. Per què haviem de DESAPROVAR aquesta reforma. Encara es una reflexiò important.
La força moral catalana. Votem NO sense por.
La reforma de l?Estatut d?Autonomia es una llei que ha de ser negociada i aprovada per dues parts: la Catalunya autònoma i les Corts Generals d?Espanya. En fer un contracte les parts no estan obligades a acceptar-ho tot i de qualsevol manera. Per altra part, una cosa es negociar-ne la millora dins dels principis de la Constitució, i una altra ser objecte de la lluita política pel poder i ser acusats i perseguits polítics del nacionalisme únic castellà d?estat desfermat que mai no ha volgut ni ha acceptat ( ni el 77-78 ) el reconeixement de les altres nacionalitats ni la Constitució de 1978. A Espanya hi ha com a mínim quatre nacionalitats i quatre nacionalismes propis i això es la realitat i això es la Constitució. Els castellans ? hi poso ara – la degueren firmar i aprovar per parar el cop i pensant que després en ser majoria ja farien el que voldrien.
No pot ser que després de 28 anys de Democràcia i de nacionalitats i dret d?autonomia, encara ens tractin, tant com mai d?enemics, de lladres i d?estrangers. No pot ser que les institucions generals o particulars d?altres regions i nacionalitats que havien de sortir al pas i defensar-nos en tot allò que era de Dret i com a nacionals iguals, també es constitueixin en acusadors i jutges i part, se?n rentin les mans o se les freguin, o amaguin el cap fent el típic ? jo no, jo no; aquells, aquells?, senyalant-nos. Moltes primeres autoritats generals han fomentat la guerra nacional i la xenofòbia contra la nostra societat. Aixímateix, els diputats i els partits nostres i els d?allà també, podien haver fet parar les coses i tornar l?estatut a casa però no s?hi han atrevit, ?hauria estat considerat ofensiu per a Espanya?, i Catalunya com sempre, havia d?abaixar el cap i demanar perdò.
No podem acceptar un tracte en aquesta situació que per força ha de sortir malament. Per això cal que siguem els ciutadans qui, en darrera instància, votem NO i ho desaprovem.
I això ho demano dintre de la normalitat democràtica i del procedi-ment de reforma establert per l?art 56 de l?Estatut vigent que diu:
1. La reforma de l’Estatut (Art. 147.3 || 152.2 CE) s’ajustarà al següent procediment:
a)La iniciativa de la reforma correspondrà al Consell Executiu o Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya a proposta d’una cinquena part dels seus diputats o a les Corts Generals.
b) La proposta de la reforma requerirà, en tot cas, l’aprovació del Parlament de Catalunya per majoria de dues terceres parts, l’aprovació de les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral, no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà transcorregut un any.?
No es cert que si Catalunya diu no a l?Estatut de Madrid ens quedarem per molts anys amb el del 79 i sense remei, que ens negaran el pa i la sal ( fan amenaces ) i que empitjoraran les nostres relacions amb el Govern Central i els altres pobles d?Espanya. Primer es una de les possibilitats que preveu l?art 56. Segon, si no l?aprovem serem mes forts i més respectats, i podrem tornar a presentar un projecte de reforma a debat i aprovació del Parlament, en millors condicions, en el termini d?un any.
La iniciativa de reforma es del nostre Parlament. Si votem NO i desaprovem aquesta renúncia, la millora i reforma de l?Estatut de Catalunya seran posades en mans del nou Parlament de la tardor vinent. I tindrem present que la llei i el Dret ens emparen.
El Govern central i les Corts Generals per Dret estan obligats a governar i legislar igual per a tots, i el Parlament de Catalunya no pot renunciar als nostres drets.
Penso que el nou Estatut que ens proposen no porta una major qualitat d?autonomia política i financera i de vida nacional que el de 1979. Essencialment no canvia cap de les coses que calia arreglar, i que ho deixa tot allà mateix, a l?arbitrarietat de l?espanyolisme d?estat. Continuarem dins del ball de bastons de la confrontació civil i nacional espanyola.
La raò de ser de l?Estatut es establir i regular l?autonomia nacional o regional de Catalunya respecte de Castella / Espanya. Més paraules i més articles sobre altres coses no vol pas dir ni salt qualitatiu, ni garantia d?autonomia, ni igualtat de tracte, ni temps nous. No es una qüestió de quantitat sinó de Dret, de qualitat i de reconeixement i respecte. Potser tan sols en un punt important es superior; quan estableix que conèixer el català, a Catalunya, també es un deure per a tots, però tot sol ho continuaran incomplint.El títol de drets i deures no es res de nou perquè ja els tenim a la Constitució i al Dret general universal. Les grans competències exclusives com les d?ordenació del territori, urbanisme i habitatge ja les tenim des del 79,i estarem pitjor en ensenyament. En finançament no serem autònoms. I segurament que hi perdem més coses.
Però és més, el millor estatut dels països catalans i de les nacionalitats no castellanes es encara l?arraconada i segrestada Constitució de 1978, i no es pas Catalunya qui fa la ?guerra nacional d?Espanya?. Ben al contrari, son ells qui ens la fan a nosaltres a diari.
L?única manera que tenim d?aturar tot això i de tornar a canviar el sentit de les coses es fent una sublevaciò moral dels catalans; fer un ?Jo acuso. Nosaltres acusem? de Dret al nacionalisme espanyol. No es pot combatre l?aznarisme / falangisme, el monopolisme d?estat i la perversió moral que promouen, donant-los la raò i fent-se esclaus, adictes o escolanets seus. La nova majoria de les Corts Generals del 14 d?abril de 2004 s?ha quedat en un ?postaznarisme indolent? incapaç fins ara, de promoure el Dret i de, – amb la Constitució a la mà – lligar de mans, desautoritzar moralment, aïllar i desmuntar el totalitarisme espanyol.
Bescanó 14 de juny de 2006.
Autor: Jordi Carrera
Publicat al Full de l?Albera, de Portbou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!