JORDI CARRERA for NuCCs

28 anys d’Espanya contra la Constitució.

Quan la Transiciò – de 1976 a 1978 – Espanya es constituí en estat democràtic de Dret de Democràcia,  Monarquia parlamentària i el pacte nacional de l’art 2  de  tres condicions iguals i inseparables:

              *Unitat de la nació espanyola.

              *Pàtria comuna de tots els espanyols.

              *Reconeixement  de les nacionalitats i de les corresponents regions, amb dret a            

                       l’autonomia, i amb promesa de garantia de solidaritat entre totes elles.

Els principis i disposicions de la Constituciò no son tots iguals. Hi ha una jerarquia normativa i els fonamentals estan per sobre dels altres, els dirigeixen i hi donen sentit. Al preàmbul i als articles 1, 2, 3  i 10 hi ha l’essència del sistema jurídic polític vigent. Llegiu amb atenciò aquests passatges textuals i compareu-ho amb la realitat que vivim:

””La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat, i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.   ( Del preàmbul )

“Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.Art.1

“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.” ( A  l ’art 2 ).

« La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. » ( Art.10).

La disposició final: “Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al BOE. Serà publicada també en les altres llengües d’Espanya “. Ho fou en euskera, galleg, català i castellà. Aquestes son doncs les nacionalitats i llengües espanyoles que les Corts Constituents reconeixien el 78. La Constitució va ser una ruptura jurídica amb l’Espanya anterior.

Incorporà el Dret universal i internacional de les Nacions Unides; i establí un sistema liberal de divisió de poders : Corona; Corts Generals; Govern i l’administració pública; poder judicial independent; municipis amb autonomia i competències; les nacionalitats i regions que s’hagin constituït en comunitats autònomes, amb presidència, parlament, govern i competències  exclusives en moltes matèries; i un Tribunal Constitucional independent. L’entrada a la Comunitat Europea – Uniò Europea ho confirmava.