Els majoritaris prejudicis d’esquerres de Catalunya son part i excusa de la nostra presó.Ser d’esquerres contra rics i dretes es allò que ens deixen fer i la via de desfogament de les nostres penes seculars. El que no podem ser els catalans és, nacionalitat, lliures, amos de Catalunya i de la nostra vida i dels nostres béns i treball. Som la colònia mes gran de CASTELLA dita Espanya i ara de Castella i Andalusia.
Espanya /Castella i Andalusia / tractava mes bé la nacionalitat catalana el 75,76 i 77 que ara i des del derrocament d’Adolfo Suàrez.
Ara quan les eleccions europees el President de la Generalitat va dir que els resultats demostraven que Catalunya continuava sent majoritariament d’esquerres. Un dia després deia el mateix un dirigent d’ERC. A jo em va sortir: les esquerres son la desgràcia dels catalans. Son una desgràcia per a Catalunya i per a València. Jo ja estic vacunats d’esquerres. Avui es el 19 de juliol. Després d’aquest dia del 36 de glòria a Barcelona i els dies i mesos següents , en el climax de la Guerra d’Espanya desfermada, varen guanyar les idees revolucionàries de Lerroux i el 36 va ser l’any pitjor de Catalunya, l’any de la guerra civil revolucionària de Catalunya. Les esquerres antifranquistes catalanes i castellanes de postguerra i fins ara, d’aquí i de tota Espanya, no han trencat amb els fets de Catalunya i València del 36 i els han tapat. Rojos i republicans no foren ni eren la mateixa cosa. Ja dabem que els nacionals varen acusar tots i moltes persones de rojos.
Segurament l’acusació més fonda i històrica i racial es la de “catalanes !” .
Aquests fets destructors de la fama de la República de 1931 ens havien d’aver vacunat contra les esquerres totalitàries i sense escrúpols però la repressió dels nacionals del 38, 39, 40, 41, 42, ….. varen condemnar el franquisme i varen salvar les esquerres. Incerta glòria en digué Joan Sales llavors. Després oportunisme, mentida, sotmissió a l’acusació castellana perpètua. Ara encara diuen que lluitem contra el feixisme i contra el franquisme quen el 75 va morir el dictador i inexorablement varen començar la dictablanda i la Transició.
Espanya /Castella i Andalusia / tractava mes bé la nacionalitat catalana el 75,76 i 77 que ara i des del derrocament d’Adolfo Suàrez. Per guanyar el referèncum d’Andalusia de 1980 el PSOE barrejava nacionalisme espanyol, socialisem contra els rics i anticatalanisme. Ho recordo ben bé. Un xic mes tard el nacionalisme espanyol substituïa el socialisme i les nacionalitats i el socialisme era populisme per guanyar eleccions
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’eix de les esquerres i dretes ens converteixen en una colònia proletaria és espanyola cada vegada amb més contundència.