JORDI CARRERA for NuCCs

Els Reis de Copes eren tres, a la final de València. Va ser la Copa de les Nacionalitats.

Em va agradar  el niqui  blaugrana commemoratiu que diva “Rei de Copes “ a l’esquena Un joc de paraules enginyós i simpàtic. Es el club que ha guanyat més vegades el campionat de Copa. En Guardiola i els seus jugadors son els reis de copa d’enguany. També son simpàtics i bons els Reis d’Orient, i també en son els reis  generals de la Corona d’Aragó i Catalunya i particulars de cadascun dels nostres regnes / estat, els comtes reis de Barcelona, els senyors de Montpeller, els comtes de Provença, els reis de Nàpols i de Sicília, els coprínceps d’Andorra, i Indíbil i Mandoni  reis o prínceps  ilerguets nostres. Un rei es un estat. El rei repesenta la nació.

Els clubs i els seus equips i seguidors son  representació  simbòlica de les seves nacionalitats i cada nacionalitat ha de tenir un rei o president general. Com que la sobirania es del poble, els osobira es el poble, cada poble te la seva sobirania, i els reis o presidents electes i les seleccions o en el seu cas els clubs, equips i  esportites que l’accepten, fan de representació nacional.   

A Mestalla  aquest 13 de maig de 2009 n’hi havia tres de reis de copes,  esportius i representatius nacionals:  

a) el Rei Joan Carles I d’Espanya,

b) l’Athlètic de Bilbau amb 34.000 supòrters, representant la nacionalitat basca nabarresa, i

c) el FC Barcelona amb 23.000 seguidors, socis, de penyes i convidats de Catalunya i de la nacionalitat occitana catalana aragonesa.

1.- El Rei Joan Carles I d ‘Espanya en ser l’actual titular del campionat  i haver de lliuar la Copa. Va aguantar bé el xàfec i la xiulada tot i que ho va fer més bé la Reina consort que saludava amb naturalitat, elegància i distinció. Incomoditat ?  Ofensa ?  Símptoma ? Aprendre ?

Els Borbons jurídicament restaurats per la Constitució de l’Espanya del 1978 poden al.legar que ells no varen fer la Guerra d’Espanya, que ni varen promoure l’alçament contra la II República, ni mai varen ser ( Joan, Comte de Barcelona ) favorables a la institucionalització de la Dictadura Militar, i que volien una monarquia democràtica occidental. Alhora, tenen una gran sort  i un greu problema i responsabilitat. Tenen compromís amb diversos pobles, llengues i nacionalitats i per fer-ho bé han de ser reis de cadascuna d’elles en particular i de l’estat comú, i sinó no val. Aquesta es la monaqrquia tradicional d’Espanya. I tenen una greu responsabilitat. Fou el primer Borbó qui, acabada la guerra de successió dinàstica,  ens va  fer desapareixer i ens va donar a Castella per dret de conquesta. Aquesta guerra  portava raó d’una guerra nacional més antiga que començà amb la fracassada unió o associació d’Aragó i Castella  quan Ferran II  i d’Isabel I  passaren aser sobirans dels respectius reialmes. Però el dret de conquesta ja no existeix i els delictes de conquesta no prescriuen. Ara fins la Constitució i les lleis vigents ho reconeixen i declaren però Espanya ha continuat essent, de fet i contra Dret, l’estat de Castella com en els darrer tres-cents anys.

L’any que l’hereu del Rei  va venir a Girona  en aquell acte de suposada presa de possessió del Principat de Girona  i senyorius de Cervera i de Montblanch que a Girona va llegir  en català i per TV3 el seu discurs,  “lamentar”  i va proposar “esmenar el passat” .No devia ser vàlid ni veritable aqueix acte i encara que la Corona ho havia acceptat i promogut quedà en no res. Les institucions espanyoles competents ( les Corts Generals i el Govern ) no ho varen refrendar. No l’ha fet servir mai aqueix títol propi de la Corona d’Aragó, ni quan els Jocs Olímpics. No quadra amb la idea  de l’Espanya única castellana i morin els altres. En aquella ocasió en vaig dir “ el malprincipat de Girona ” perquè si no existien els  regnes i la corona d’Aragó que havien estat suprimits  no hi podia haver tampoc aquest títol ni el de Comte de Barcelona.  Així les coses, hom pot pensar que allò que va destruir i desfer injustament el primer Borbó ho haurien de refer, restaurar i esmenar  els borbons restaurats per la CE 78. No crec pas que la Casa Reial pensi igual que el nacionalisme espanyol castellà. Haurien de ser rei de cadascuna de les espanyes constitutives i de l’Espanya comuna. Si no ho promouen i defensen  no poden ser reis nostres.

2.- Els altres dos reis de copes representats en aquesta final son la nacionalitat catalana aragonesa i la nacionalitat basca nabarresa.

Espanya no es Castella  ni un estat castellà ni una Gran Castella, i la de València va ser  la final de les Nacionalitats. De les que hi eren i de les que no hi eren. La Castella i l’Andalusia no hi eren. No hi jugaven els seus. Es varen vendre les esntrades enxufades de la Federació a la revenda. A més dels equips hi eren els seus clubs i els seus pobles. Al coliseu de Mestalla hi eren  representades amb més menys intensitat totes tres nacionalitats iberopirinenques, pel nord i pel sud, – euskalduna, occitana i catalana – amb un públic  60% del Bilbau  i  40% del Barçalona. També hi havien de ser d’esperit, memòria i esperança les nacionalitats canària, gallega, astur-lleonesa, gitana i amaziga. I la murciana ? També es un país de llengua catalana i més els valdria ser un regne de Jaume I.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!