JORDI CARRERA for NuCCs

El 1659, després d’una guerra europea amb França, – i de la Guerra dels Segadors i de Separació de Catalunya, i de la guerra i independència de Portugal,- pel Tractat dels Pirineus i per haver-la  perdut, el  Rei Felip IV de Castella ( Felip III de Catalunya, Aragó i València )  donà a França   el que avui es la Catalunya Nord, el Departament dels Pirineus Orientals, capital Perpinyà. Castella feia la guerra i Catalunya n’éra escenari, base d’operacions i víctima de l’avassallament  i l’expoli dels exercits  castellans; i després  en fou la torna. 

Es pot dir que Castella no podia donar una terra que no era seva, i el Rei Felip III d’Aragó no podia  dividir Catalunya i donar-ne una part a França  sense  l’aprovació de Catalunya – les Corts Catalanes  i la Generalitat – ni dels rossellonesos i cerdans. Si no fou  per tracte o dació per danys, fou una conquesta francesa que no prescriu. I si era per danys per què no donà una part de Castella i no del nostre país? Per aquests fets  de les actuals cinc províncies catalanes  una la tenim a França.

Catalunya cinc. De nord a sud: Pirineus Orientals, Girona, Lleida, Barcelona i Tarragona. Catalunya 5; quatre a Espanya, una a França, i cinc a Europa.

Cada any el dia 7 de novembre el nacionalisme català  fa una festa per la unitat de Catalunya tot demanant la revisió i anul·lació d’aquest Tractat.

Com es que  Espanya no demana i promou, l’anul·lació del Tractat dels Pirineus i la recuperació jurídica, pacífica i voluntària  d’aquesta província espanyola de França, i  el reconeixement i la  transfronteritat  de Catalunya i de la nacionalitat catalana aragonesa segons el Dret nacional i internacional ? O es que  potser no som espanyols i iguals  els estats i pobles de la Corona Catalana Aragonesa ? Per què no ho demanen i practiquen les comunitats autònomes de la Corona d’Aragó  i especialment la de Catalunya Sud ?

Respecte, reconeixement, amistat i solidaritat amb la província catalana de França !

Ells han estat una país d’emigració  de molts dels seus fills i en canvi  els regnes de València, Mallorca i Catalunya durant els segle XX  i aquests primers del XXI hem set i som països d’immigració; una amèrica hispànica i una amèrica europea del món per als emigrants d’altres terres, nacions i continents. També es cert que  el Rosselló  es terra d’immigració de treballadors  de l’Africa i de nous pobladors del nord que s’hi estableixen per viure bé i se n’enamoren.

N’hem d’aprendre molt dels catalans del nord perquè,  tant solets i oblidats, sense ni tan sols parlar-ne a escoles, universitats i televisió, tan tancats dintre de les fronteres com estem els del sud, actuen i viuen com a persona catalana que son.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!