JORDI CARRERA for NuCCs

Després del derrocament del president Suàrez, del 23 F i de l’intent de la LOAPA, el nacionalisme castellà  disfressat de nacionalisme espanyol “no nacionalista ” i “antinacionalista” amb abús de poder i d’estat i contra Dret, ha continuat fent funncionar Espanya com l’estat de Castella. Després han vingut la discriminació fiscal, en serveis públics, dels peatges, de la guerra lingüística, i finalment tot aquets període de la reforma de l’Estatut  i del Fina´çament de les comunitats autònomes. Tot això ha tingut sempre al darrera quan no públicament el prejudici, l’acusació  i la discriminació nacional.

Castella dita Espanya ha vulnerat, conspirat, i trencat passionalment i totalitàriament, els principis constituents fonamentals de la Constitució de 1978 que de Dret regeixen i manen sobre tots els altres. Aquests els trobem al Preàmbul i als articles 1,2,3 i 10, que reprodueixo a continuació, i ha fet  la guerra nacional permanent contra les altres nacionalitats i nacionalismes, especialment contra la nacionalitat catalana aragonesa. 

Le Monde en un editorial d’ahir parlava, segons he sentit  per ràdio, del “mal català”, però el que hi ha a Espanya es “el mal espanyol” que es el mal imperial castellà i la “guerra nacional permanent”. En aquest cas una guerra injusta.  

La culpa es de la part infractora i no de la víctima i perjudicada.

Llegiu-ne detingudament aquest passatge del Preàmbul  insipirador dela voluntat constituent i l’art 2.

“Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.”

 L’article 2 conté les quartre clàusules del contracte  constituent en l’aspecte nacional. Llegiu-les separades. Son quatre clausules del contracte. Si una es trenca no valen les altres.  

” Article 2

La Constitució es fonamenta en
*la indissoluble unitat de la Nació espanyola,
*pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,
*i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren
*i la solidaritat entre totes elles.

Els tres primers son com la santíssima trinitat constitucional. Tres principis que en fan un. Com les condicions d’un contracte. Si falla un fallen tots i decauen els altres.

El principi de solidaritat no es jurídic. Es un deure moral  part de la llibertat i del compliment del Dret. Ja em vist aquests anys que la solidatitat castellana amb Catalunya València o Mallorca o l’Aragó català no ha existit sinó tot el contrari.

Els principis constituents fonamentals que manen sobre tots els altres els trobem al Preàmbul i als articles 1,2,3 i 10, que reprodueixo a continuació.   

 CONSTITUCIÓ ESPANYOLA de 1978.

Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978. Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978. Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978.

 PREÀMBUL

 La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

 *Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

*Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.

*Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

*Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

*Establir una societat democràtica avançada, i

*Col•laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

 En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent

 CONSTITUCIÓ

 TÍTOL PRELIMINAR

 Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

 Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 TÍTOL PRIMER

Dels drets i dels deures fonamentals

 Article 10

 1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!