JORDI CARRERA for NuCCs

El Sistema de Finançament de les CA  de règim comú de juliol de 2009 sembla un finançament tributari de les 15 CA que viuen en comuna . –  Posem el 75 % en una comuna repartidora de 15 CA.

Aplicació hipòtètica del fons de garantia de serveis bàsics ( FGSB)  prenent com a base els ingressos pressupostaris de la Gtat de Catalunya per al 2007 fet extensiu a totes les latres 14 CA com si totes tinguessin una requesa   i una aportació tributària per càpita igual.

 (1 ) El fons de garantia de serveis bàsics ( FGSB).

No vull  dir  Si o NO  ni per posicionament previ pro o anti  o per rebuig polític  per l’ un o l’altre nacionalismes o per dretes o per esquerres, ni pel que en diguen els altres sense demostrar-ho. Com diuen de Sant Tomàs, ho vull veure i tocar, què hi ha. Vejam si me’n surto.

Des de sota de tot. En Finançament també: cal pujar des de sota de tot, amb fonaments clars i entenedors i no refutables lliberalment i en Dret.  

El Dret existeix  per sobre de la llei. També considero que la Constitució del 78 el té  encara que després el contradiu i el fa impossible en determinades coses. En jutjar “el pacte” de 12.07.09 procuraré respectar la jerarquia normativa. La Constitució va pel davant dels Estatuts, i aquests que la LOFCA i els acords del Consell de Política Fiscal i Financera. Dintre dels principis, disposicions i normes de la Constitució també hi ha jerarquia i tots no valen igual, i els segons i tercers no poden impedir els fonamentals del Dret i els constituents de l’estat espanyol de 1977-1978.

Encara no he acabat de treure l’aigua clara de la Proposta d’acord  per a la reforma dels sistema de finançament de les CA aprovada pel Consell de Política Fiscal i Financera el 12 de Juliol de 2009. No es fàcil. Es molt embolicada. Ara però, caldrà tramitar la llei de modificació de la LOFCA per les Corts Generals, i per això, ara que  tenim el pacte per escrit caldrà determinar, desxifrar i aclarir que comportarà aquesta reforma per saber si es pot aprovar o no; si es legal o no; si el sistema que en sortirà es constitucional  i de Dret o no. Una altra cosa serà saber si el finançament a partir d’aquest any 2009 complirà les disposicions dels Estatuts d’Autonomia vigents o de l’Estatut inicial del 79; si serà millor i més just que el de l’acord de 2001, i si, relativament, dintre del conjunt de les 15 CA,  les nostres  tindran  un finançament més equitatiu i menys discriminatori que fins ara i en quina proporció.

Això s’ha de poder  veure fent una aplicació  a partir de les unitats de necessitat de finançament o d’avaluació de la despesa  bàsica  que  defineix el FG S B.

El Fons de Suficiència Global seria la part central del sistema. Estaria format pel Fons de Garantia dels Serveis  Fonamentals ( o FG SB ) amb aportacions per cada CA  del 75%  del seu 50% de la recaptació per l’IRPR i IVA i 58% dels Imposts especials  obtinguts a la respectiva comunitat, que s’anivellarà i repartirà  entre les 15 CA a tant per persona ajustada;  i el 25% restant que no s’anivellarà.  L’Administració Central o General d’Espanya – en diuen l’Estat – hi aportaria  un 5% de l’altra 50% d’aquest imposts no cedit a les  15 CA.

Prenent com a bona la definició i descripció que en fa el Document del Departament d’Economia I Finances de la Gtat de Catalunya d’Economia i Finances; a partir d’unes dades pressupostàries o previsions per al 2007 del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per Catalunya fent ; i  a proporció de la població real a 01.01.2007, que la proposició considera any base per al càlcul de les necessitats de despesa de cada CA de l’any 2009, n’he fet

UN SUPÒSIT HIPOTÈCTIC D’APLICACIÓ com si totes 15 CA partícips obtinguessin per aquests imposts i tributs una recaptació per càpita igual, i hi fessin  per tant  una aportació anual igual per habitant resident. El repartiment l’he fet segons les imputacions  de les variables  definides pel quadre de la Proposició d’acord de 12.07.09  i en relació amb la població total real a 01.01.07. 

El Document  de la Gtat Un nou finançament per a Catalunya de 16.07.09. sobre el Fons de Suficiència  Global i el Fons de Grantia dels Serveis Bàsics diu:

”Primer bloc: fons de garantia dels serveis bàsics.-

Aquest bloc està integrat pel 75% dels tributs i una aportació addicional del 5% de l’Estat de la seva part en IRPF, IVA i I. Especials;  i s’anivella totalment. És a dir, els recursos es distribueixen entre les comunitats autònomes, d’acord amb la seva població ajustada. ( * No inclou els recursos per competències específiques ) Aquest fons té per objectiu que totes les comunitats autònomes puguin prestar els serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions. El resultat d’aquest repartiment comporta una igualtat de recursos per habitant ajustat de totes les comunitats autònomes. És a dir, aquest bloc s’anivella al 100%.

Segon bloc: 25% dels ingressos tributaris

Està integrat pel 25% dels tributs, que es queda la Generalitat d’acord amb l’aportació fiscal dels seus contribuents. El 25% de la cistella d’impostos no s’anivella. És dir, per primera vegada, la Generalitat es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.””

L’anivellament.

 “9. El 75% dels tributs pagats pels catalans s’anivella amb els del conjunt de comunitats autònomes, per tal que totes disposin dels mateixos serveis vinculats a l’estat del benestar.

10. El 25% restant s’atribuirà a la Generalitat, de manera que l’esforç fiscal dels catalans revertirà directament en la millora dels serveis públics que reben els ciutadans de Catalunya. 

11. Els recursos tributaris de la Generalitat representaran el 96% del total de recursos destinats a competències homogènies amb altres comunitats autònomes.

12. Un anivellament total del 80% es correspon amb un índex per a Catalunya del 104%. “

Quin imposts hi integraran: 

El 100% dels imposts i tributs cedits  que ja eren tots de les CA des del primer estatut i  les participacions en els imposts participats o compartits ( IRPF, IVA i Imposts Especials  de la cistella d’imposts ) que la Proposta d’acord encara defineix també com imposts cedits.

( Observo però que hi un canvi de concepte: El 75% dels imposts cedits i de la cistella deixen de ser cedits i de lliure disposició.  Ja no ho eren mai de lliure disposició ? )

Els indicadors bàsics per al càlcul de la població ajustada  i les necessitats de finançament; i  el %  què pesen a l’hora de determinar els índexs de distribució del FGSB són:

1.- La població sanitària ponderada en 7 grups d’edat, segons el nivell de despesa estimat per a cada grup. Importància : (38%)

2.- La població censada. Importància (30%).

3.- La població en edat escolar, de 0 a 16 anys, es pondera el  ( 20,5% ).

4.- Les persones de més de 65 anys pesen el ( 8,5% ) .

5.- La superfície (1,8%).

6.- La  insularitat ( 0,6%), i

7.- La dispersió de la població en entitats singulars ( 0,6%). “

Total: 100%

Resultat de l’aplicació hipotètica amb igual tributació inicial per càpita.-

A.- Estimació ingressos Gtat Cat 2007  i tributs aportats  al FGSB Base  Cat 2007:

B.- Hipòtesi teòrica: en totes 15 CA s’hi recapten iguals imports de tributs afectats  per càpita.

C.- Repartiment del FGSB de les 15 CA  en comuna segons  bases, criteris i regles del pacte de finançament de Juliol de 2009.

En aquest supòsit que totes 15 tinguessin una riquesa tributària igual per habitant, el criteris de repartiment del FGSB  ja generen una  distribució desigual del fons comú: llevat el cas de Madrid   el repartiment d’una apotació igual a 100 donaria  participacions d’entre  107,17   i  98,5 i ingressos per càpita d’entre 2.306,36 i 2120,54 eus  sobre una mitjana de 2.152,37 eus per  habitants.

Però això no seria res si es compara amb el que en pot sortir. Ja se sap que les rendes regionals i rendiments tributaris per càpita no son iguals en totes les CA. Tant en el 75 % que hi aporten les CA com en el 5% que hi aporta la’Administració Central o General d’Espanya, l’aportció no es igual per càpita  i aquesta franja de discriminació  derivada dels motius d’ajustament  podria  multiplicar-se, créixer i disparar-se molt  i donar una discriminació per solidaritat  territorial  molt desproporcionada i injusta. La Constitució  en definir el sistema tributari  diu que la imposició no pot ser mai confiscadora, i aquesta disposició justa es molt més forma i jurídica que l’obligació de la solidaritat, que al meu entendre no es un dret.

La primera conclusió resultant d’aquest supòsit: Es un sistema de finançament  en comuna  de les 15 CA incloses al sistema, amb redistribució igualitària i discriminatòria del 75% dels recursos tributaris assignats propis de cada CA, afectats  i aportats al de FGSB.    

.Bescanó, 25 de juliol de 2009.

Jordi Carrera

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!