JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
El barceló dels Drets Humans.- Catalunya rima amb Nacions Unides.- Barceló, Casals, Vendrell, descolonització, Barcelona, Jaume I, dret marítim internacional,
La “Covamar” pintada i creada per Miquel Barceló al sostre de la Sala dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides de Ginebra, amb materials enginyants per Ramon López, es una representació de la catalanitat al Palau de la institució de l’interès comú i general de la humanitats i de totes les persones, pobles i nacions. Covamar es un nom en llengua catalana.
Un Barceló de Mallorca, que deu voler dir fill de Barcelona, ha pintat un barceló per a la Humanitat i per al Dret Universal en el 60 aniversari de la declaració dels drets humans per les NU.
Sense excloure’n cap altra, Catalunya sintonitza amb NU. Hi ha més casos i exemples de connexió:
*Pau Casals va fer i hi hva estrenar l’Hima de la Pau, de les NU.
*Bartomeu Casaus bisbe de Chiapas, va defensar nes nacions indígenes.
*Francesc Vendrell, diplomàtic de les NU, dirigí i inspirà el retrobament acords de Berlin entre les representacions de totes nacionalitats i pobles de l’Afganistan. Després va ser desplaçat i subtituït per un francès i tot canvià de direcció. En lloc d’anar cap a una suïssa va tornar cap a la intervenció de les potències imperials. Obama l’hauria de cercar i prendre consulta; el té a Nova York.
*Les Nacions Unides proclamaren el dret a la descolonització i a l’autodeterminació dels pobles colonitzats i comnquerits. Catalunya i tots els antics regnes de la Corona d’Aragó som encara països pendents de descolonitzar.
* Barcelona es la capital de Catalunya i de l’antiga Unió catalano aragonesa ( Corona d’Aragó )
*Ramon Llull
*El dret marítim internacional fou creat conjuntament amb les institucions dels consolats de mar pels nostres regnes de Barcelona, València i Mallorca.
*I en Jaume I, Rei de tots nosaltres, de Barcelona i Aragó i de Montpeller, i de València i Mallorca, com a continuador de Ramon Berenguer IV i Ramir II, creà els primers estats criolls del món – València i Mallorca – i
instituí un precedent jurídic de primer ordre per a la Unió Europea, per a la unió de nacions, pobles i estats conservant la seva personalitat i sense permetre que el peix gros es mengi els xics. Mireu si era fort aquesta
unió i aquest dret que durà fins a Almansa, 1714, decrets de nova planta i tractats d’Utrecht,; fins a la nostra destrucció com a estats i incorporació a Castella per la froça de la conquesta.
* M’atreveixo a posar-hi el Descobridor, Almirall i primer Virrei de les Índies, Joan Colom i Bertan, que signava Cristoferens. Del seu quart viatge en tornà presoner i emmanillat, i en arribar fou empresonat, desposseït de tots els títols i drets acordats i atorgats per les capítols de Santa Fe, pels tribunals de Castella.
( A Nova York el festegen el 12 d’octubre de cada any en el Columbus Day. Ben bé podria ser el símbol de les Amèriques d’ultramar, i de les noves amèriques europees, una de les qual som els Països Catalans.)
* Josep Maria Sert, pintor de grans murals com el de la Catedral de Vic. L’any 1936 va fer els de la sala del Consell de la Societat de Nacions de Ginebra, l’edifici que després va passar a ser la seu europea de les NU.
La gran cúpula de la sala dels Drets Humans de l’edifici de l’ONU s’ha convertit, pel geni d’en Barceló, en una estructura pictòrica viva, un conjunt arquitectònic sòlid de naturalesa màgica, sommiada, de bellesa irreal, color, estranyes figures, estalactites impossibles. Un espectacle corprenedor, pintura-espectacle, feta per als ulls, per a ser mirada i admirada amb el rostre cap al cel. L’obra de Miquel Barceló és un nou univers, l’explossió de la creació artística un instant després del punt zero.
He escoltat com en l’acte de la inauguració ha parlat en la seva llengua, la meva, la nostra, lleial als orígens, autèntic, home de les illes, un regal per a l’oïda i la vista, sentits i sentiments. Un català universal. Miquel Barceló.
Nota.- ( A JO en veure’l en una fotografia, cuistodiat pel Ministre de Castella, m’ha semblat que en Miquel Barceló era un pagès, un indi de la terra.
Si heu vist aquesta fotografia oficial l’han fet posar davant d’un escut no se de quin moment on tan sols hi ha dos quarters de Lleó i dos quarters de Castella, d’un escut de Castella i no pas d’un escut d’Espanya.
Castella i el seu nacionalisme espanyol ens fa servir els altres en vol fer figurar de castellans i ens odia a mort i extinció. Pobres Barceló, Nadal, Xavi, Puyol, Albiol, Iniesta, Cesc, Riera, Albelda, Dalí, Miró, Gasol I, Gasol II, Rudy , Ricki, …..catalans objecte per a Castella.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon article, Jordi. Hi estic ben d’acord. Estava preparant un article per e-Criteri i anava en aquesta línia. Llàstima que els “nostres” m. de c. no se n’hagin fet més ressò. El dia a dia no ens permet veure amb perspectiva de futur coses tan importants com aquesta.
Només dues petiteses: la Declaració Universal dels Drets Humans va ser dia 10 de desembre de 1948. En farà 60, d’anys. I Almansa, des d’on el mal ens alcansa, va ser el 1707. El 1714 va caure Barcelona i l’any següent, el 1715, Mallorca.
Balutxo
Ja he publicat l’article que et vaig anunciar:
http://www.e-criteri.cat/p_extra.htm
Òbviament la meva opinió (i la informació que he aportat a l’article) discrepa del paràgraf final, propi de la moral de derrota, del comentari de carme laura gil. Sembla mentida que deixem banderes tirades enmig del camp de batalla com a regals a l’enemic.