JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Consulta del 28.02.10.- El motiu més fort per anar a votar i per voler la Independència de Catalunya son els 30 anys d’Espanya contra nacionalitats i Constitució de 1978.
Després del derrocament del President del Govern central Sr Adolfo Suàrez, del 23 F i de la voluntat intent i pactes de la LOAPA, el nacionalisme castellà disfressat de nacionalisme espanyol “no nacionalista ” i “antinacionalista”, contra Dret i amb abús de poder i d’estat, ha continuat fent funcionar Espanya com l’estat de Castella. Després han vingut la discriminació fiscal, en serveis públics, dels peatges, de la guerra lingüística, i finalment tot aquets període de la reforma de l’Estatut i del Finançament de les comunitats autònomes. Tot això ha tingut sempre públicament i quan no al darrera, conspirant, el prejudici, l’acusació i la discriminació nacional. i ha fet la guerra nacional permanent contra les altres nacionalitats i nacionalismes, especialment contra la nacionalitat catalana aragonesa.
Castella dita Espanya ha vulnerat, conspirat, i trencat passionalment i totalitàriament, els principis constituents fonamentals de la Constitució de 1978 que de Dret regeixen i manen sobre tots els altres. Aquests els trobem al Preàmbul i als articles 1, 2, 3 i 10, que reprodueixo a continuació.
Le Monde el 12 de desembre de 2009 ,en un editorial, parlava del “mal català” però Catalunya no es cap mal sinó un bé, una vida i el país mes democràtic, econòmic i constitucional d’Espanya. El que parim i fa anar tot malament es “el mal espanyol” que es el mal imperial castellà d’antiga potència conqueridora i la “guerra nacional permanent” basada el conreu de la mentida, la calumnia i l’acusació i els prejudicis nacionals. La culpa i el delicte es de la part infractora acusadora i assaltant de les riqueses de Roma i no de la nació víctima i perjudicada. L’espoli fiscal es evidents i cert i en canvi ens acusen de lladres i de rics.
Llegiu detingudament aquest passatge del Preàmbul de la Constitució que es insipirador de la voluntat constituent del 77-78, que proclama la voluntat de : “Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.”
Fixeu-vos en el que diu l’art 2.de la Constitució, que conté les quatre clàusules del contracte nacional constituent de l’Espanya del 78. Llegiu-les separades. Son quatre clùusules del contracte. Si una es trenca tampoc no valen les altres.
” L’ Article 2 diu successivament :
La Constitució es fonamenta en
1 ) la indissoluble unitat de la Nació espanyola,
2 ) pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i
3) reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren
i 4 ) la solidaritat entre totes elles.
Els tres primers son com la santíssima trinitat constitucional. Tres principis que en fan un. Com les condicions d’un contracte. Si en falla un fallen tots i decauen els altres.
El principi de solidaritat no es jurídic. Es un deure moral part de la llibertat i es part del compliment dels Drets Humans, del compliment del Dret. Ja hem vist aquests anys que la solidaritat castellana amb Catalunya, València o Mallorca o l’Aragó català no ha existit sinó que ha fet tot el contrari. Per a Castella i el nacionalisme espanyol tan sols hi ha “ la indissoluble unitat de la Nació espanyola” i la interpretació falangista o comunista que fan de la idea de solidaritat per repartir-se els diners dels catalans, dels valencians i dels mallorquins.
Voleu dir que no tenim motius i raons per demanar la separació i el divorci ?
A l’escut hi ha totes les antigues nacionalitats. Per què ha de ser castellana i prou Espanya?
Aquest referendum civil es com la lluita pels drets civils de Luter King, o de Madela , o de Gandi, …..
No anirem al darrera d’antics tambors ! Amb el cor net de prejudicis anem a votar i votem SI. Es el millor que li pot passar ara a catalunya, a la nacionalitat catalana aragones i a Espanya.
|
Els principis constituents fonamentals que manen sobre tots els altres els trobem al Preàmbul i als articles 1,2,3 i 10, que reprodueixo a continuació. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA de 1978. ( Llegiu això si us plau ! ) Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978. Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978. Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978. La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de: *Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just. *Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular. *Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. *Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna. *Establir una societat democràtica avançada, i *Col•laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra. En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent
CONSTITUCIÓ
TÍTOL PRELIMINAR Article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. 3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2 La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
TÍTOL PRIMER Dels drets i dels deures fonamentals Article 10 1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!