Aquest any han esbombat el repartiment de càrrecs i retribucions dels càrrecs polítics de la Diputació de Girona i ha causat més descrèdit.
Des de la Constitució del 78 i l’Estatut del 79 les Diputacions provincials ja no eren necessàriament espanyolisme ni anti Catalunya. Ja teniem reconeixement de la personalitat, unitat del Principat i autonomia.
Les Diputacions han servit d’excusa per al catalanisme defensiu, per al catalanisme aprofitat, per a l’espanyolisme català, per al socialisme i esquerres aprofitades, i per a la trona imperial castellana.
Les Diputacions, amb el límits dels mínims constitucionals, obtenen recursos segons la legislació general de l’Estat; i son, gasten, reparsrteixen subvencions, creen i mantenen serveis municipals, i fan i actuen segons allò que la democràcia municipal, el partits, tots els els regidors electors per partits judicials i els diputats provincials electes de segon grau finalment, volen.
El problema es que volen que siguen repartidores, col.locadores i canongies polítiques cares i innnecessaries en gran parts.
Podrien fer els serveis mínims inclòs el POiSC i els serveis municipals considerats necessaris per als municipis, i la resta d’ingressos assignar-los als municipis per a usos finalistes en muntants directament proporcionals a la població i a la superfíci de territori que gestionen per a despeses culturals , inversions i foment econòmic, i manteniment del medi ambient per exemple.
Els Ajuntament els tindrien a caixa de la Diputació i els emprarien i retirarien d’acord amb els seus plans d’inversions i actuacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!