Fer un pla de restabliment i reordenació de les caixes d’estalvis de les administracions públiques de Catalunya amb criteris d’economia i territorialitat aprofitant la crisi i l’autonomia de Catalunya en la matèria. Per salvar-les i rellançar-les. Catalunya es un país de Caixes.
En la reordenació a més d’aquests criteris caldria descomposar la Caixa de Catalunya i restaurar les caixes d’estalvi de les Diputacions.
Autonomia, Economia i Caixes ( 2 ).- Fer un pla català de restabliment i reordenació de les caixes d’estalvis.- Aprofitem la crisis i l’autonomia.-
Si el criteri més sòlid i indicutible d’ordenació i administració territorial de Catalunya es que mani l’aigua, i en això, que les caixes tenen origen i vocació territorial tant econòmica com social; penso en una girada diferent de la que en secret estant covant i apuntant a sus òrdenes i sota pressió d’una mar de fons que apunta a les caixes catalanes com a “culpables” també. Catalunya es terra de caixes. Aquest criteri també podria servir per pensar un pla de reestructuració salvació i arrelament de les caixes.
Les reduccions de personal les haurien de fer fent ERES amb sentit social i comunitari : reduïr proporcionalment temps de treball i retribucions en temps de vaques flaques. Ningú no ha de ser la ruina d’un altre, caldria afegir. No hauria d’anar contra la lliure competència. Entre les caixes podrien intercanviar places i oficines. No es crear monoplois oficials sinó rellançar les caixes a partir de l’arrelament i interès de base territorial.
Parlem de les caixes petites de les diputacions i municipals, i no de la Caixa de Pensions que es una altra cosa.
Proposta de reestructuració.
* Caixa Girona hauria de ser territorial i independent amb vocació d’expansió cap a la resta de la conca del Ter.
*La Caixa Manresa i la Caixa Penedès farien joc de finalitat local territorial.
( Alt Llobregat, Anoia , Penedès i Garraf ).
*Caixa Sabadell i Caixa Terrassa serien la Caixa del Vallès.
*La Laietana de Mataró es la local del Maresme. No li fa falta casar-se amb ningú.
I Caixa de Catalunya, la caixa de la Diputació de Brcelona, amb qui es podria casar ?
I la de corresponent de Tarragona es quedaria soleta ?
La Caixa de Catalunya no sembla que siga forta com per salvar les altres i potser es la mes apoderada del feudalisme polític. Es la que té el grau de morositat mes gran.
No heu vist com de vegades determinades empreses molt grans i holdings es descomposen per salvar-les i tot ? Han fet descomposar Endesa, Microsoft, Gas Natural i Fenosa, la Crhysler, i la general Motrors, etc. Les Diputacions catalanes enlloc de malgastar els diner que reben podrien contribuir a salvar les caixes amb sentit territorial i econòmic. Descomposar la Caixa de Catalunya podria ser la solució :
1.- Restablir la Caixa de la Diputació de Barcelona conservant les sucursals, estalviadors i places de la província.
2.- Cedir i unir a la Caixa de Girona les places i oficines de la demarcació de Girona i pert de les del Ter si fos possible.
3.- Traspassar a la Caixa de Tarragona les d’aquesta província.
4.- Promoure la creació de la Caixa de la Diputació de Lleida amb les sucursals de la Caixa de Catalunya del seu territori.
Jordi Carrera, Bescanó 01.07.09
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!