JORDI CARRERA for NuCCs

La vocació  i naturalesa territorial de les caixes.

La Caixa d’Estalvis de Girona es territorial.- No dhauria de fusionar ni de desapareixer.-Desburocratitzar-la i salvar-la.-

El President hauria de ser  elegit per sufragi universal dels electors de la província. Recordem que es una caixa de la Diputació.

Ell principi d’organització territorial hauria de ser que mani l’aigua.   Ell territori amb qui les comarques de  Girona  haurien de fer  confluència i esforç comú hauria de ser la resta de la conca del Ter.

L’ampliació i reforçament hauria de ser al marge de la política, territorial, mocràtica i no burocràtica. La vocació de Caixa Girona es territorial i no s’hauria de fusionar.  Penso que no ha de caure en  l’expansió de la caixa  socialista  i més política de Catalunya. 

1.- Les Caixes son un pastís  que la banca i el capital  especulatiu errant  es voldria menjar i fer desapareixer com a espècie.- La crisi en podria ser l’ocasió de l’intervencionisme d’estat castellà. Els poplítics que les dominen no poden ser la via de l’expansió castellana i del nacionalisme d’estat.

Tenim caixes  fundació ( Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears , ara CEiP Bona ); caixes municipals ( Terrassa, Sabadell, Manlleu, Manresa, ); caixes provincials, de les diputacions ( Catalunya de la D de Bona, Girona i Tarragona ), i altres que no se de que venen ( Laietana i Penedès ). Aquestes al Principat de Catalunya.

Al regne de Mallorca  com a locals hi ha Sa Nostra   i la Caixa de Pollença  que es la mes petita  d’Espanya en actius però una de les més rendibles i ben governades, sembla.

Al Regne de València la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània ( ex d’Alacant i Múrcia ), la Bancaixa  ex de València i altres, i la caixa d’Ontinyent.

Al llarg dels anys se n’han menjat moltes  i potser va ser bo que  s’integressin en d’altres. En llibertat n’hi pot haver de noves, de nous moviments de caixes de nova creació.

El més important en que la gent hi porti els diners i estalvis  i que  les caixes  treballin pel país i per l’economia.

2.- L’important  de les caixes es la seva vocació econòmica i de benestar local, territorial, i que siguen serenyes, econòmiques i rendibles, i ben governades.
No es ser grans allò que les fa bones i viables.

Que no estiguen dominades per feudalismes polítics de partit i que no entrin en operacions de venda i fusions tapadora, salvadores del grups que han  dut el país a la crisi. Cal que en tot el que es faci hi hagi  veritat i transparència i no ocultació i conspiració, i expansions per tapar. Que no embarquin cap caixa ni les obliguen a  ser absorbides pel fet de ser  petites.  Que no tapin les ruïnes  que hagin causat els dirigents, si es el cas.  

Si volen emprendre negocis  o promocions conjuntament ben bé poden fer  unions temprals d’empreses per un negoci  o empresa concrets.  

3.-  La vocació  i naturalesa territorial de les caixes.- La Caixa d’Estalvis de Girona es territorial.- Desburocratitzar-la i salvar-la.-

Caixa Girona es territorial i no s’hauria de fussionar.  Penso que no ha de caure en  l’expansió de la caixa  socialista  i més política de Catalunya. 

El seu president no hauria de  ser  candidat de cap partit i menys del PSC  que es com un cavall de troia  i moviment d’ocupes d’estat. I els seus conseller haurien de ser gent entesa  en economia i banca i no canonges nomenats pels partits polítics que han estat els gestors de la crisi. El President hauria de ser  elegit per sufragi universal dels electors de la demarcació, de la província. Recordem que es una caixa de la Diputació. L’ampliació i reforçament hauria de ser al marge de la política, territorial i  democràtica i no burocràtica.

Si el principi d’organització territorial hauria de ser que mani l’aigua    el territori amb ui les comarques de la província de  Girona  haurien de fer  confluencia i esforç territorial seria la resta de la conca del Ter.

Bescanó 30 de juny de 2009.

Jordi Carrera d’Esterri.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!