JORDI CARRERA for NuCCs

Els volguts i promoguts ignorància i poti-poti constitucional. El PP i el PSOE i el nacionalisme espanyol han impedit que nacionalment, la Constitució de la Transició es desenvolupés, fructifiqués i es fes realitat. Han imposat en abús de poder i de majoria  que Espanya continuï essent com abans l’Estat de Castella i han continuat i rededitat la conquesta castellana.

En canvi les nacionalitats, nacions i nacionalismes espanyols son causa i essència de la Constitució. 

Mireu que en diu  el poble  espanyol, la ciutadania, segons l’enquesta del CIS publidada ahir. Diuen que l’Exèrcit es la institució mes ben valorada i ningú no diu que l’Exèrcit  no es persona sinó el braç armat del Rei, del Govern i de les Corts Generals. (  L’enquesta  del CEO de la Gtat  d’ahir sobre la corrupció també recull els efectes totalitzadors de la ignorància, dels populismes  i de totes aquestes campanyes.)

Som als 32 anys de la Constitució de 1977-78; i als 30 del Castella-Espanya totalitàri en contra, des de la reacció que es carregà el Sr. Adolfo Suàrez. El PPE i el PSOE son els partits de la Crisi de la Constitució i de l’Espanya jurada o promesa, de les nacionalitats, comuna, de la Democràcia liberal, de l’estat de Dret, dels drets humans i de les Nacions Unides,  de les llengues espanyoles,  de la solidaritat entre les nacionalitats i regions que la integraven.  El PPE i el PSOE  no son ni un partit de dretes o conservador, ni un partit  socialdemòcrata, i no son partits de dret; son partits  nacionalistes castellans, poderistes , d’assalt del poder i de les institucions i de  monoplisme d’estat castellà madridenc. Tàctica: Populisme, anticatalanisme, continuació de la guerra civil del 36-39, fracàs escolar  volgut,  arbitrarisme, guerra nacional permanent, antieconomia, inquisició i viva xauxa; foment i indefensió davant de conceptes absoluts totalitaris com “terrorisme i antiterrorisme”, “corrupció i anticorrupció”, “nacionalisme i antinacionalisme o no-nacionalisme “, “Espanya”, “el espanyol”, …. Tota aquesta onada contínua i imparable  va contra la Constitució i escup l’escut d’Espanya.  

La Crisi de la Constitució  es una de les parts de la Crisi espanyola el fonament, autoria i causa més gran de la qual es Política, de malgovern i de conspiració contra el poble i contra els pobles i les nacionalitats.

Des del principi els partits més constitucionals i que menys han enganyat – que en comparació es pot dir que no han enganyat – han sigut CiU i  el PNB. Les esquerres nacionalistes  han sigut o han acabat sent esquerres cròniques  tòpiques i mentideres.

Vegeu el preàmbul i els articles 1, 2, 3, 9 i 10 de la Constitució. ( Hi poso l’art 8  sobre les FAS  que no es fonamental sinó subsidiari d’aquests altres )

PREÀMBUL

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col•laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent   CONSTITUCIÓ

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix

i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Article 8

1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.

2. Una llei orgànica regularà les bases de l’organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.

Article 9

1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

TÍTOL PRIMER

Dels drets i dels deures fonamentals

Article 10

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!