JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
11 de Setembre.- Als 5 anys dels 300 volem ser com en fa 525: Espanya dues, Corona d?Aragó i Corona de Castella,.- Nous pobladors: aquí feu-vos catalans i sereu a casa.
L’11 de Setembre de 2009.- A 5 anys dels 300 volem ser com en fa 525: Espanya dues, Corona d’Aragó i Corona de Castella, lliures i plenes.
El Principat de Catalunya no es Castella.
El regne de València no es Castella.
El regne de Mallorca no es Castella.
El regne d’Aragó no es Castella.
L’11 de Setembre de 1714 va caure Barcelona després de mesos de setge. Aquest dia representa el final dels nostres regnes estats drets i patrimonis. Felip V ens abolí i ens integrà a Castella.
La Democràcia de 1977 restablí la Generalitat Provisional i i reconegué el català i el feu llengua de l’escola. La Constitució de 1978 al preàmbul i als articles 1, 2 i 3 reconeix els pobles i les llengües, nacionalitats i regions espanyoles. Espanya no es castellana.
El català es la gran llengua pròpia de la Corona d’Aragó. El castellà hi es llengua política per conquesta i per llengua oficial de l’Estat, i per immigració de poblacions vingudes de terres i nacions de parla castellana o andalusa principalment; poblacions que abans de ser immigrants aquí varen haver de ser emigrants dels seus països d’origen, i nosaltres no tenim la culpa de les causes de la seva emigració.
La reacció contra les nacionalitats, les llengües i la Constitució feu caure el President Adolfo Suàrez.
La guerra nacional permanent contra los catalanes i la Catalanitat es la ideologia de masses i la font del poder del règim castellà que, contra Dret i en abús de poder i majories, han implantat.
Però el Dret existeix i les conquestes no prescriuen.L’11 de setembre es el dia especial per dir-ho i fer-ho constar urbi et orbe i per tot això es la nostra Festa Nacional.
Per què al cap de 32 anys de la Democràcia encara i com mai podem ser acusats impunement de tot el que vulgueu com passava amb els jueus?
Presentem la nostra Espanya catalana aragonesa als nous pobladors dels nostres països i diguem-los : Feu-vos valencians, mallorquins, catalans i aragonesos i sereu a casa. No us feu pas castellans aquí, seria fer-vos estrangers.
Volem tots els drets i llibertats i la separació patrimonial entre Aragó i Castella tal com érem quan els nostres reis ens varen casar, i això es pot arreglar dintre de la Constitució de 2008. O restitució plena i lliure o divorci per Justícia !
L’11 de Setembre de 2009.- Als 5 anys dels 300 volem ser com fa 525: Espanya dues, Corona d’Aragó i Corona de Castella.
El Principat de Catalunya no es Castella.
El regne de València no es Castella.
El regne de Mallorca no es Castella.
El regne d’Aragó no es Castella.
Som l’Espanya catalana aragonesa i, ni som ni volem ser Castella.
L’11 de Setembre vol dir Castella a casa seva i el Dret en la de tots.
L’11 de Setembre de 1714 va caure Barcelona després de mesos de setge. La guerra havia acabat i l’havim perdut. Aquest dia representa el final dels nostres regnes estats drets i patrimonis. Felip V ens abolí i ens integrà a Castella i així continuà i s’agreujà més el problema d’Espanya.
La Democràcia de 1977 restablí la Generalitat Provisional i i reconegué el català i el feu llengua de l’escola. La Constitució de 1978 al preàmbul i als articles 1, 2 i 3 reconeix els pobles i les llengües, nacionalitats i regions espanyoles, i manà de publicar-la en totes les llengües, que en aqueix moment foren: gallec, euskera, català i castellà. El català es la gran llengua pròpia de la Corona d’Aragó. El castellà hi es llengua política per conquesta i per llengua oficial de l’Estat, i per immigració de poblacions vingudes de terres i nacions de parla castellana o andalusa, poblacions que abans de ser immigrants varen haver de ser emigrants dels seus països d’origen, i nosaltres no tenim la culpa de les causes de la seva emigració.
La reacció contra les nacionalitats, les llengües i la Constitució feu caure el President Adolfo Suàrez, a la qual cosa contribuí la batalla d’Andalusia fent un nacionalisme andalús d’esquerres – dels pobres, demagog – contra les dretes i contra los catalanes ,com si fos un viva Cartagena, i així arribà la dimissió del Sr. Suàrez, el 23 F, la Loapa, la campanya contra el President Pujol pel cas Banca Catalana, l’acusació d’insolidaris i de lladres i explotadors, l’arribada del PP al poder i tronem-hi, todo por los votos. La guerra nacional permanent contra los catalanes i la Catalanitat es la ideologia de masses i la font del poder del règim castellà que, contra Dret i en abús de poder i majories, han implantat.
Però el Dret existeix i les conquestes no prescriuen.L’11 de setembre es el dia especial per dir-ho i fer-ho constar urbi et orbe per què es la diada de reivindicació de la Catalanitat i per què es convertí i fou proclamada i és oficialment, la nostra Festa Nacional.
Per què no es encara una festa nacional per a tots els pobles d’Espanya ? Perquè encara no s’ha assolit i signat el tractat de pau entre Castella i Catalunya. N’hauria de ser la festa de la nacionalitats i regnes originaris.
Per què al cap de 32 anys de la Democràcia encara i com mai podem ser acusats impunement de tot el que vulgueu com passava amb els jueus, i hem de continuar demanant perdó i abaixar el cap.
Presentem la nostra Espanya catalana aragonesa als nous pobladors dels nostres països i diguem-los : Feu-vos valencians, mallorquins, catalans i aragonesos i sereu a casa. No us feu pas castellans aquí, seria fer-vos estrangers.
Volem tots els drets i llibertats i la separació patrimonial entre Aragó i Castella tal com érem quan els nostres reis ens varen casar, i això es pot arreglar dintre de la Constitució de 2008. Espanya dues i lliures. O restitució plena dels regnes i corones en hispànica suïssa unió, o divorci per acord o per Justícia. Colom era estranger a Castella, i Ferran i Isabel eren reis consorts i estrangers als estats dels seus esposos.
Bescanó i Esterri d’Àneu, 31 d’Agost de 2009
Jordi Carrera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!