TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Si, se que el titól del post sembla més de la portada de l’Sport o “El Mundo Deportivo” – per cert, per quan un diari esportiu en català?-, peró no m’he pogut estar. Bé, o més aviat malament, el què aquest blocaire va predir un 4 de Gener en el post EL PER QUÈ DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA (PART I): FUSIONS I ADQUISICIONS, ha passat i finalment Habitat ha anat el fàcil, i ha presentat concurs de creditors, per que tothom ho entengui, serà un jutge el que “obligarà” en els creditors ha re-finançar l’empresa si volen recuperar els seus diners…

Habitat i el seu president, Bruno Figueras son el paradigma del que pot passar si barregem molts diners i l’analfabetisme empresarial, qué té com a únic bagatge, el tenir en propietat un cognom de pes dins del món de la burgesia catalana. Ep!, la de tota la vida, la que parlà en castellà, i es va fer d’or en les darreries del franquisme.   Jo vaig tenir la sort de coneixe’l, i dic sort per què a mitjans del 2006 ens va adquirir un lot de pisos de l’edifici “Autopistas” – el mateix on tenen la seu-, a uns preus prohibitius. No va negociar ni un euro, ni va exigir una forma de pagament a mida – el volum de l’operació s’ho mereixia-, res de res. Va actuar com s’esperava d’ell, com un autèntic i genuí nou ric. Arrel d’aquella operació vaig entendre el per què de l’adquisició de Don Piso a Ferrovial, i també va refermar la meva convicció de que un “tonto” amb calés, es més perillós que un psicòpata jugant amb una pistola.

Per arrodonir el post recomano la lectura del post publicat el 21 de gener del 2007 TOTES LES BOMBOLLES QUAN EXPLOTEN FAN MAL , on es pot veure que el perfil retratat es el del nostre protagonista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!