Els motius de la crisi immobiliària, son molts i variats. Uns diuen que la culpa la tenen els tipus d'interès, els altres, que la pujada desbocada dels preus els darrers anys envers la contenció salarial, ha provocat que els estudis de viabilitat dels bancs surtin negatius, els altres que les taxacions s'han fet d'una manera poc rigorosa, provocant una alça fictícia del valors dels immobles. Segurament hi ha part de veritat en aquestes reflexions, però, el que es cert, es que el crac immobiliari igual que el crac d'internet, be donat per fets de gran calat-ge, i un d'aquest ha estat la fallida de grans operacions financeres alhora d'adquirir empreses del sector a la babalà, i que ha produït una forta, i el que es més greu, ràpida descapitalització del sistema bancari, i per tant, aquesta manca de liquiditat dels "Senyors dels diners", ha accelerat els esdeveniments.
Les fallides de Llanera i Astroc, i les previsibles "correccions" d'Habitat i Colonial, son una mostra del perillós que pot arribar a ser l'analfabetisme empresarial, barrejat amb molta prepotència sota el lema "jo soc la polla"...
Les fallides de Llanera i Astroc, i les previsibles "correccions" d'Habitat i Colonial, son una mostra del perillós que pot arribar a ser l'analfabetisme empresarial, barrejat amb molta prepotència sota el lema "jo soc la polla"...
Quan tot va bé i els diners entrant a cabassos, la majoria de dirigents empresarials volen convertir-se en "L'empresari de l'any", i quin es el camí? fer la empresa gran, molt gran, compte he dit gran, no eficient ni rendible, simplement gran. I la formula més ràpida es a traves d'adquisicions i/o fusions, i en aquest punt es on venen els problemes.
La majoria de empresaris alhora de justificar una fusió, diuen que amb l'adquisició es generaran sinergies -es diu sinergia, a una combinació d'actius que creen més valor junts que separats-, i que això fara posar al capdamunt de la galàxia empresarial a la marca resultant. Però aquest mateixos empresaris que utilitzen aquesta paraula -sinergia- amb tanta lleugeresa, no tenen en compte els perills i les dificultats que hi ha alhora de "generar sinergies", i son:
- No totes les sinergies son iguals: En el cas d'Habitat l'adquisició de Don Piso a Ferrovial, no li reportava cap sinergia. Un ven obra nova i l'altre pisos de 2ª mà, o sigui una ven el seu producte construït sota el seu criteri, i l'altre, es dedica a vendre per encàrrec de tercers -els propietaris- pisos en el que l'empresa no pot influir, ni en el preu ni amb la forma.
- El temps compta: Les adquisicions triguen una mitja de tres anys en generà beneficis. Per tant l'empresa adquirent té que fer molt bé els números, per a veure si estan preparades. En el cas anterior i en el de Colonial, l'ansietat per què cap empresa els hi passés la mà per la cara, va fer que la decisió es prengués perillosament ràpida, i per tant el preu que van pagar estava i està tres vegades per sobre del que s'hauria d'haver pagat.
- Les sinergies no son gratuïtes: Genera sinergies te el seus costos - retallada de despeses, el temps emprat a la coordinació i la interacció per poder fer-les realitat, els costos de reubicació i capacitació, i el lògic augment de costos generals durant l'etapa d'integració-. I aquest no son les úniques despeses associades a les fusions, però si tenen una relació més directa alhora de fer realitat les sinergies. Per regla general els costos per aconseguir generar les sinergies son dos o tres cops mes grans que el valor dels beneficis anuals que et puguin genera aquestes. I a pesar d'això, van acceptar un finançament a curt termini de l'operació, on es comprometien a tornar 250 Milions d'euros al cap de l'any de l'adquisició!, i el mes greu de tot, es que els bancs o els seus analistes d'ESADE i IESE van creure que serien capaços de tornar'lis els calés.
- Sinergies negatives: Habitat, alhora d'adquirir la marca Don Piso a Ferrovial esperava genera sinergies entre les dues, sense pensar que no es podien aprofitar les forces de venda, ja que els sistemes i tècniques de comercialització no son les mateixes, ni el mateix perfil de venedor. Tampoc es podien aprofitar els mateixos canals publicitaris. Per tant l'adquisició no permetia una reducció de costos tan laborals com publicitaris, en definitiva, la suma de vendes de les dues empreses no augmentaven els beneficis de la empresa resultant, i en conseqüència no tenia massa sentit adquirir Don Piso per part d'Habitat, i menys per la milionada que li va costar, per què feia inviable la seva venda a un altre grup.
Aquest any les empreses que no hagis diversificat el risc invertint a Europa, ho tindràn molt cru per sobreviure.
Les escoles de negocis i certes consultories diuen el que volen sentir les empreses que les contracten. Per això hi ha tantes errades , sinó que preguntin als de Caprabo.
Bon any 2008 Jordi.
Manel
Salut i peles, Manel.