TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Tothom diu que els primers mesos de l’ any es fan pesats perquè tornes els dies laborals però es mentida,i tota la anècdota us l’ explicaré des-de que s’ acabat el dinar de reis i tots marxaven. A la cuina quedava un troç de tortell per l’Àlex ja que ell estava treballant i quan anava a la cuina a agafar un pica-pica nomes vaig sentir:
_dolent!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!_tot xisclan, era la meva mare i amb va dir que el Mac(el nostre gos petit)s’ havia menjat el que quedava de be i el troç de tortell de l’Àlex. Als pocs segons va dir la mama:
_posat la roba anem a comprar un mini tortell!_tota seria al carrer li vaig dir que ella ja sàvia que no podia deixar la porta de la cuina oberta(després d’ un altre incident amb un pollastre i mira que ella no es qui la va deixar oberta però si qui es va enfadar).Al cap de pocs segons érem a casa amb el mini tortell, vam trucar a l’Àlex dient-li el que havia passat i ens va dir amb un to normal:
_No vull tortell_i en penjar-la meva mare va dir que si no s’el menjava li donaria a la força.En arribar no va tenir que donar-li a la força i sel va menjar tot sol ja que tenia molta gana.I AQUI S’ ACABA EL MEU PRIMER POST!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
_No vull tortell_i en penjar-la meva mare va dir que si no s’el menjava li donaria a la força.En arribar no va tenir que donar-li a la força i sel va menjar tot sol ja que tenia molta gana.I AQUI S’ ACABA EL MEU PRIMER POST!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
espero que us hagi agradat
ANNA