Avis sense sostre Que amaguen els contenidors? es la pregunta que m´envaeix el cap, cada tres carrerons, ni tant sols les papereres tenen millor sort, de recollir allò que molts cerquen, i no us parlo pas d´or. Es l´història del que amaguen els contenidors. que carai amaguen que hi posen un infant a
Sempre he volgut viure en un carreró , aquí enmig de la fredor que amara un carrer empedrat, amb una justa pendent, (n?estic enamorat del sorollet dels rierols que hi fa la pluja) el meu i ombrívol carreró, que de mig tomb hi fa una cantonada i un estol de llençols entre balconades, i les
Joan Boada promet, un any més, 9 setmanes intenses, recorrent Vilafranca en busca de les imatges que cada dissabte penjarà a Internet. La sisena edició del concurs Vilafrancadigital proposa als participants identificar, setmana a setmana, 4 o 5 imatges de detalls arquitectònics de la Vila, que generalment passen desapercebuts quan caminem. Com a novetat, enguany
Jo crec en la justícia i en els justos, però, com que l’autoritat és mútua o no és, a canvi de la meva fe en la justícia, que cap jutge d’aquí en català ni de la terra no gosi posar la seva firma, o signatura…, sota una pena de 12 bales, si no ha de
Una poma podrida en un cistell: Expressió que hom utilitza per a denominar certa peça de fruita que comparteix el seu estat de putrefacció amb la resta de companyes de cistell. . f També es podria utilitzar, per aquell tipus de persona que en un acte col·lectiu fa oferiment de la seva putrefacció, i en
Aquesta serà la història. El conte. D?un ninet de fusta, que el varen llençar al mar i es volia ofegar però surava, i allà veu com tot passa i com passa tot el vent com xiula , mans dolces acaronen i com molts d?altres s?enfonsen. I ell demana pedres, pedres o plom, per ofegar-se
Fa un bon grapat de dies i anys escoltant Inadaptats, a tall d’introducció de les cançons s’hi sentia un enèrgic ha desalambrar! ha desalambrar! i a partir’aquí comencem a escoltar Víctor Jara i de retruc Silvio Rodríguez, tot això per dir i al mateix Cesk li vaig dir que gent com jo, l’hi agrirem el fet
I una dona lliure, lliure fets i actes en una botiga compra, amaga preus i tiquets, un fet que la fa lliure d?allò que li controla l?horari i el sou, viu sense control sota d?una ombra que li ofereix aquell que li nega el sol, el somni, el dubte constant de viure en una mentida,
La set somia, que només desperta tastarà el refresc. Escurçons, competint amb rates, sota l?americana… les cinc peles i el duro. En una ment buida, ressona la ment buida, sap llegir i lee. En les ulleres un tel, i no, no vull cap mocador. De la vinya, a la terra verda, qui la sua, i
"Cada dona adora un feixista…" Sylvia Plath Aquella part de mi que adorava un feixista-o l?adora, qui ho sap!jeu amb tu, jau amb tu. No l?espanta la tomba. Cridada des de sempreal domini més fosc,mor amb tu, i viu de tu. Ofrena tremolosa, no sap sinó seguir-tei arrapar-se al teu malcom al port més segur.
Instalar-hi unes escales mecàniques com a tot centre comercial.
Vaig seguir l’eclipse fins allà on vaig poder , la meva càmera de fotos i jo.
Lleparia cada una de les gotesque ara t´envolten,em lligaria a la teva trenai em follaria cada un delsteus trenta anys,fins esgotar l´aigua de totes les aixetes. La foto l’he trobada a Osonatanga.com ( gràcies Felip )