I perquè em presenten l´odi, com si fos un escut ?
Si ben sabut es per arreu, que no hi ha millor cuirassa que l´omissió a la mentida.
I l´enveja? Ara enveja l´enveja de llurs companys!
Si tot plegat no el durà mes enllà, que odiar l´odi, que ha rebut de manera desproporcionada sobre les seves espatlles, ja prou castigades per aquell, que encara li recorda, que per odiar s´ha d´estimar.
I vet aquí, que ara odia la seva autoestima, que tantes alegries li ha donat, pintant de color cru, desgracies d´un color carnós, vermell com els ulls del diable.
Al que un dia li oferí la seva ànima, no pas per poder viure mil anys, només per no sentir, ni por, ni odi, ni tenir por a la foscor, la que ara l´envolta dins d´aquest sot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!