Després de veure el reportatge de TV3 sobre el que es pensa a l’Estat de la Llei de Memòria Històrica, m’ha sobtat comprovar que la gran majoria d’opinions emeses estaven descontentes amb l’esmentada Llei, fossin del bàndol que fossin.
Tots explicaven les seves raons i el més trist de tot ha estat……..
constatar que les anomenades dues Espanyes continuen vives i enfrontades en el subconscient col.lectiu de la nostra societat.
És molt significatiu que el País que va començar el processament de Pinochet i que també persegueix als criminals de la repressió Argentina, sigui incapaç de jutjar el seu propi passat.
Espanya, el País d’Europa amb més fosses comunes per desenterrar on mai ningú serà jutjat per les mateixes, continua sense voler recordar. I si vol recordar encara topa amb els mateixos prejudicis i discursos de fa 70 anys.
Que s’ha fet malament.? . O, que s’esta fent malament.?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Què s’ha fet malament? la "transició" evidentment. Pactarla perdurabilitat de les estructures de poder, judicials, econòmiques i mediàtiques del franquisme en nom de la concòrdia potser va suposar estalviar-se problemes, especialment alguns, els qui més van lloar aquesta manera de sortir d’un règim dictatorial.
El preu el paguem tots. Però la covardia de la generació anterior de jutjar els botxins dels seus pares no ens justifica a nosaltres per oblidar els botxins dels nostres avis. Mentre votem aquells qui no gosen més que canviar en nom d’algun carrer…en som còmplices.