Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Ja ho diuen els savis, que qui dia passa any empeny. Avui és precisament un d’aquests dies que fan honor a les dites populars. En realitat, només passen 24 hores i no pateixes cap tipus de mutació, però has de fer veure que alguna cosa ha canviat del teu cos –o del teu cul–. En realitat això de l’aniversari, és com el teu cap d’any particular, segueix les mateixes regles; estàs obligat/da a celebrar-ho (i per molts anys), estàs amb els teus, gaudeixes, portes croissantets o cava, menges bé, mous el cul… La diferència es que ara has de memoritzar una nova edat i has de fer la reflexió més important de totes: pots seguir dient que en tens 19, o ja no cola? Sort que ‘els teus’ –gran expressió, mereixedora de reflexió– t’ajuden a empènyer amb força això dels anys. Jo he començat la nova edat aprenent coses noves. Les preguntes existencials del dia són: d’on sóc? on vinc? com ho sabia? per què porta barret? i tu portes calces? m’apallisses? No, no mireu d’entendre res. Vaja, i el més important: que merci a tot quisqui.
(uix, què poc seriosa que és aquesta mitja nota mal feta. A més, és estrany una cosa així per un bloc tan seriós, poc-modern i provincià. Demano perdó als lectors seriosos –si es que n’hi ha–. És per l’egocentrisme vinculat a la immaduresa, ja ho sabeu. Però avui em faig gran, i demà com a adult-a, ja no faré tot això. Bé, de fet, demà tot seguirà bastant igual, no cal que ens enganyem…)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
me vuelvo a quitar el sombrero.
Molts d’anys carquinyoli.
Va, no et queixis, que ets Balança (cosa que no pot dir tothom), i pulutant ets ben parida segur.
Ai, si, filla… tens tota la raó: cumplir anys no és res més que memoritzar una edat. Yo porto un mes i ja m’he confós més vegades de las que seria normal. Complexe de Peter Pan? No! Es que em falten 5 anys pels 30 i ja seria hora de moure el cul i cagar més fora de casa.
Rerefelicitats. Si, una altra vegada, perque quan tu penjaves aquest post al bloc, el meu cul s’enlairava cap al pais del blat de moro i les barbequius. I perquè m’ha agradat, leñe.