Energia eòlica i línies Mat
Dilluns passat Diari de Girona portava la notícia de que Catalunya se situa a la cua en potència eòlica instal·lada. Durant la jornada sobre el primer any del pacte per a la competitivitat a les comarques gironines que es va fer fa unes setmanes, vaig comentar arran d´això que a Catalunya fem el ridícul amb l´energia eòlica. Espanya té ara 10.000 MW eòlics instal·lats, en tindrà 20.000 MW a l´any 2010 i té un potencial de 35.000 MW si resolem certs problemes logístics i organitzatius. Tenim la possibilitat de ser el primer país del món amb més pes relatiu de l´energia eòlica i ho podem perdre per no tenir prou fermesa en defensar els arguments en els quals es creu.
Els ecologistes, així en genèric, estan en contra de les nuclears, en contra dels cicles combinats, en contra dels embassaments, en contra de les minicentrals hidràuliques, en contra de les centrals de biomassa i en contra dels parcs eòlics. N´hi ha que no, però pocs, o almenys no es deixen sentir prou per canviar l´opinió dels no a tot. És per això que més que mai és necessari que els governs tinguin les idees clares i que les executin, evitant voler fer content a tothom. Sabem que acontentar tothom és impossible. A Catalunya tenim instal·lats 144 MW i arribarem als 3.500 MW, diuen, l´any 2015. Per fer-ho s´ha de tenir clar què és millor pel conjunt de la societat, escoltar el territori i prendre decisions. Decisions que seran contràries a la gent de l´Alt Empordà, a la gent de les Gavarres, a la gent de les Terres de l´Ebre i a la gent del delta de l´Ebre. I encara a més gent, com veureu més endavant.
La notícia de dilluns afegia, però, una altra cosa. Deia que el secretari general per a la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri té molts dubtes de que es pugui desenvolupar tot el potencial eòlic previst a Espanya, aquells 35.000 MW que he dit abans. Per què deia això? Ho he comentat en articles anteriors i més d´un lector m´ha demanat que ho aclareixi.
El problema major de l´electricitat és que s´ha de produir en el mateix moment que es consumeix. No sabem emmagatzemar electricitat. Això s´ha d´afegir a que no consumim sempre la mateixa quantitat d´electricitat. A la nit consumim prop de 25.000 MW mentre que de dia arribem als 43.000 MW. I tampoc consumim igual els diumenges que els dimecres, ni el mes d´agost que el mes de juliol, ni el mes d´abril que el mes de gener. El sistema elèctric té una figura que es diu operador elèctric. És qui determina com s´ha de fer per subministrar l´electricitat quan cada un de nosaltres encenem o apaguem el llum. És una figura imprescindible; el sistema no és autònom, necessita control humà.
El consum permanent, els 25.000 MW que hem dit que es consumeixen a la nit, es diu base; és la part baixa de la corba de consum. Normalment es reserva la base per ser subministrada pel sistema menys flexible, sovint la generació nuclear.
A Espanya tenim 7.800 MW nuclears. Els altres sistemes son més o menys flexibles. Les minicentrals hidràuliques i les grans centrals hidràuliques tanquen la producció durant la nit i engeguen de dia si el cabal d´aigua no és molt alt i la resta de centrals de carbó i gas van modulant la seva producció per ajustar-se a la corba de consum. Tot plegat no és suficient per satisfer la diferència entre la part baixa i la part alta. Hi ha algunes centrals que estan parades, calentes, amb el personal a punt, esperant que els arribi el torn per produir quan el sistema no arriba a subministrar la demanda. Cobren per estar aturades i això ho tenim reflectit a la factura elèctrica. Finalment hi ha algunes centrals molt intel·ligents, com la turbina bomba d´Estany Gento, a la Vall Fosca, que a la nit bombegen l´aigua que han turbinat de dia cap al llac superior. Es comporta com si fos un magatzem elèctric.
Tot això què té a veure amb l´energia eòlica? Té a veure que l´energia elèctrica ha d´anar d´un costat a un altre per poder satisfer la variació de demanda. Estany Gento és un magatzem per tot Espanya. Té a veure que el sistema no pot assumir tota l´energia elèctrica que li arriba. Aquest és el punt complicat de moltes energies renovables, i en concret de l´energia eòlica. L´operador del sistema ha de poder preveure què farà demà a les 11 del matí o a les 10 del vespre i no pot pas dir, …a veure si tenim la sort de que bufi vent. L´energia elèctrica que entra a la xarxa s´ha de garantir, és un requisit imprescindible per la seva estabilitat.
Per això darrerament l´energia eòlica també s´ha de garantir. Sí, sí, ho enteneu bé. El dia abans, el parc eòlic ha de preveure el vent que farà demà, hora per hora, i garantir l´energia que produirà. Així la hi compraran. La predicció meteorològica, encara que a TV3 no ho sembli, permet fer aquestes previsions.
Tenim clar, doncs, el concepte que l´electricitat té una demanda variable i que la generació és mixta, complexa. També hem de tenir clar que hi ha un operador que diu qui produeix en cada moment en funció del que s´hagi pactat en el mercat elèctric el dia abans. També que l´electricitat ha d´anar d´un costat a l´altre circulant per la xarxa. Com millor sigui la xarxa, amb més nodes i amb més diàmetre del tub (el tub és una equivalència del cable), més estable és el sistema.
Ara reflexionem què passa quan la quantitat d´energia eòlica possible sobrepassa la que la xarxa pot assumir. Passa que o bé no té permís per connectar, o bé força que algú sigui desconnectat. Com que això es pacta el dia abans, no és greu; però sí que ho és la quantitat màxima de potència eòlica que pot suportar la xarxa.
Imaginem que és diumenge a la nit, amb un consum de 18.000 MW. Les centrals nuclears ens aporten 7.800 MW i les centrals de carbó i gas treballen a mitja capacitat aportant uns 9.000 MW. Suposem ara que la hidràulica només aporta una petita quantitat provinent de les petites minicentrals. No queda espai per poder consumir l´energia eòlica. Senzill, direu. Que aturin les nuclears i les altres centrals. Doncs no és fàcil fer-ho pel fet que la seva posada en marxa és costosa i llarga; pel que fa a baixar més la potència de les centrals que funcionen és baixar el rendiment, la qual cosa vol dir encarir la producció i produir amb més combustible específic.
Si realment volem tenir electricitat quan ens vingui de gust, no només quan bufa el vent o fa sol, hem d´admetre la necessitat de tenir centrals elèctriques convencionals i pagar el que faci falta perquè es mantinguin actives. Així, el preu de l´energia eòlica no és només el derivat de la compra d´electricitat a un parc, sinó també el d´assegurar la producció elèctrica quan no hi ha vent. La conclusió és que cal millorar molt l´organització elèctrica per tal de fer màxima la producció eòlica. Una forma de fer-ho és eixamplant la xarxa elèctrica connectant amb la resta d´Europa per França, amb Portugal, amb el Magreb i amb Itàlia a través del Magreb. Els excedents de l´energia renovable podrien ser més ben absorbits per la xarxa, sobretot si es té en compte que la major part de l´eòlica es produeix en mesos freds quan França és importadora d´electricitat.
Insisteixo en aquest concepte de qualitat de xarxa perquè és important per la generació elèctrica renovable. Si a l´Alt Empordà s´instal·len els 250 MW eòlics previstos, això és un terç del consum màxim de tota la província de Girona. Quan faci tramuntana, hi haurà dies a la nit (de desembre i gener) que l´energia anirà de Figueres cap a Barcelona; al matí, a partir de les 8, l´energia anirà de Barcelona cap a Figueres. Si el tub és gran això es fa sense gaires problemes, però si és petit és possible que aquest moviment d´energia d´un costat a un altre provoqui pèrdua de qualitat al sistema elèctric. I no diem si hi afegim el pas del TGV. És per aquest raonament que defensem les línies de 400 kV; fan els sistemes més estables, més àgils i amb més possibilitats; la seva substitució per línies de 220 kV mantenen el mateix impacte, o l´augmenten per una mateixa potència, i no resolen del tot el problema.
Finalment, un exemple dramàtic que explica tot això. Els gràfics són de demanda d´energia elèctrica i de generació d´energia eòlica. Va passar l´1 de març de 2005. Aquell dia la demanda màxima va ser de 40.460 MW. A les 0 hores, l´aportació d´energia eòlica era de 3.517 MW. Tot estava equilibrat, i algunes centrals van aturar per manteniment. De cop va deixar de bufar vent i el parc eòlic va baixar fins a produir 651 MW. El sistema elèctric va haver d´aportar 3.000 MW per compensar la baixada per la manca de vent. Aquesta potència va venir d´arreu del país fins on va ser possible. No ho va poder ser. L´operador no va poder resoldre la situació i va haver d´usar una altra eina: tallar el subministrament elèctric a les empreses que tenen contractes d´interruptibilitat. Així va baixar la demanda i el sistema no va caure. Era un moment en què encara no es garantia l´energia eòlica que es vessava a la xarxa.
Difícilment resoldrem el problema elèctric tenint content a tothom. Més energies renovables vol dir més sofisticació, més organització, més línies elèctriques i més nodes de xarxa. Alemanya ha de construir 850 km de línies Mat per poder connectar els seus parcs eòlics.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
França és un dels principals productors d’electricitat a partir de centrals atòmiques, bona part de les quals són obsoletes o a punt de ser-ho. Ara per ara a França li interessa de vendre l’electricitat sobrant a on sigui, per exemple al Marroc, a on França preveu que més endavant comprarà l’electricitat atòmica que ja no podrà produir-se a l’Europa dels "progres", que no del progrés… Aquí és on entra el teu tub "gros", ara per a vendre, demà per a comprar.
Que se’l facin passar per Còrsega el tub, una altra colònia com ho és Catalunya, a veure si els corsos els ho deixen fer…
Ho van intentar de fer a Euscadi, te’n recordes de Lemoiz? A ningú amb dos dis de front se li acudiria de repetir en aquesta altra colònia la brometa del "tub".
Solució: que palmin els catalans, que són uns dats pel cul i s’hi posen bé.
Altra cosa, perquè s’ho han d’engaltar al Delta, o a la Terra Alta, o a l’Empordà això dels parcs eòlics?
Per què no proposes de posar els ventiladors a mar, per exemple al davant del Fòrum del Clos: en podríem dir el "Clos del Vent"!? En cas de manca d’energia i que fos un dia sense vent, estic segur que els tres milions de visitants de la Feria d’Abril del Fòrum es posarien a esbufegar tots a una: problema resolt, i gràcies a un cobustible baratet, que és "fino"…