La carretera C-17, que va de Ripoll a Vic, es troba en obres gruixudes. Com a conseqüència el trànsit és desviat cap al centre de Torelló, amb les cues pertinents. Els viatgers que van a Barcelona des de la Vall de Camprodon han triat com a itinerari alternatiu el pas per Olot i el túnel de Bracons que porta fins a Vic. El recorregut és lleugerament més llarg, però evita les cues de Torelló. Aquest viatge és el que vaig fer la setmana passada per anar a l’aeroport del Prat. Era la meva primera visita al vial dels túnels de Bracons des de la seva inauguració per Setmana Santa. Vaig quedar meravellat! Quin paisatge, quina obra, quina delicadesa en la construcció, quin gust!… Havia seguit el debat sobre Bracons a la premsa i mai m’hauria pogut imaginar una construcció tan curosa. El cotxe puja la vall de Joanetes per l’esquerra de la riera, una mica enlairat, als peus del Puigsacalm, mig amagat entre túnels i falsos túnels. Quan circules tens la sensació de passar ràpid, no fos cas que molestis en un paisatge tan delicat. No esperava una execució tan estudiada
Em va venir al cap ràpidament les paraules del conseller Quim Nadal i les reflexions de Ramon Iglesias en un article. Ambdós deien que la pressió dels grups opositors havien fet possible una execució com aquesta. En Ramon anava més lluny dient que aquests grups de fet eren imprescindibles en la societat actual. Ho recordo perquè no hi vaig estar d’acord.
He conegut el moviment opositor a la MAT i tinc clar, molt clar, que mai han treballat per millorar la infraestructura; sempre han tingut com a objectiu la paralització del projecte. Aquí hi ha la diferència. L’oposició és bona i desitjable per definició, aportant noves idees, alternatives, imaginació, fent en definitiva un brainstorming (pluja d’idees) a l’engròs. Però el que tenim a casa nostra no té res a veure amb això. Els moviments “No a”, i els moviments “Salvem” són intents de frenar el que sigui i com sigui; sovint són moviments Nimby (no al meu territori) o agrupacions Kumbaya carregades de gent de bona fe que veuen l’oposició a la infraestructura com una obra de defensa de la terra.
Per tant, dir que aquests moviments ajuden a millorar les obres és ser una mica bon jan,… o polític, que és el que és en Quim Nadal. Potser els polítics hagin de ser elegants en moments com el que cito. Però alhora han de ser valents per resoldre aquest problema definitivament. No em refereixo al fet de prohibir aquest moviments, cosa impossible i no desitjable. Em refereixo a la reflexió de reconduir el vertader problema, la conselleria de Medi Ambient.
Aquesta conselleria és la que exerceix el fre més potent al desenvolupament de la societat. No he dit economia, he dit societat. Fa un any vaig explicar a un articulista que si volíem tornar a dotar d’impuls a la societat catalana s’havia de fer una moratòria de dos anys a Medi Ambient. No era una gràcia, era una reflexió. Deixo clar que estic d’acord amb el fons, amb la política de la conselleria, potser matisada en l’aplicació en el temps. Però aquesta conselleria ha agafat un poder, un control de la societat catalana, de tal magnitud, que acaba frenant totes les activitats on intervé. El seu control és superior al que fa Hisenda però amb uns mitjans infinitament més modestos. És una conselleria que ho vol controlar tot sense tenir prou personal ni prou qualificació professional per fer-hi front. És una conselleria que s’ha engreixat des del primer dia amb personal amb formació biològica, i a partir d’aquesta visió es mira tot.
He parlat d’aquest fet amb tots els grups polítics. A Convergència admeten que van fer un error quan van crear la conselleria monògama, sense dotar-la de visió multidisciplinària. Al PSC diuen que no poden fer-hi cap sense enfrontar-se amb els socis d’ICV. I a ICV admeten que la Conselleria no sap fer gestió. Fantàstic! He proposat que s’implanti el silenci administratiu positiu i em responen que el Parlament està debatent una llei, derivada d’una directiva comunitària, que ho prohibirà.
A Camprodon hem tardat 4 anys per obtenir el permís de l’ACA per una palanca de vianants sobre el riu Ter amb l’argument que el càlcul de la inundació per un període de 500 anys l’afectava. Com si no hi ha registres a Camprodon de 1.100 anys! El càlcul és tan absurd que significa que tot el poble és inundable. El dia 1 d’agost s’havia de fer el concert del centenari d’Albéniz sota el pont romànic. L’ACA l’ha prohibit per perill d’inundació, com si després de la primera gota quedés algú en un concert a l’aire lliure… Ni el registre màxim (i històric) de la intensitat de 430 l/m2.h d’aquest mes de juny a Setcases implica un perill seriós per un acte com aquest.
He volgut citar exemples no econòmics, però s’ha de recordar aquí la impossibilitat de tramitar la llicència d’activitats econòmiques, i cal no oblidar el temps i les condicions necessàries per a qualsevol projecte que entra al departament. Una manera de fer que no s’entén si es compara amb les tramitacions que es fan per exemple en la Conselleria d’Indústria.
Per tant, professionals de la Conselleria de Medi Ambient, deixeu de ser diligents durant dos anys, agafeu-vos unes vacances de fet, dos anys sabàtics,… No intenteu presentar ampliacions al parc dels Aiguamolls, ni res per l’estil. Feu una vaga de braços caiguts, de manca d’idees. Sortiu a camp a contemplar les papallones, que són molt maques. La societat catalana us ho agrairà. Si us plau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No m’estic de dir que no em feia gens de gràcia l’obra, i tampoc m’estic de dir que s’ha fet amb el major respecte possible a l’entorn, sobretot pel cantó de Joanetes, i estic satisfet que s’hagi conjugat respecte ambiental amb comunicació. El túnel de Bracons (4,5 kms) certament és una maravella. La técnica de les tuneladores ha fet canviar completament el concepte de foradar una muntanya i els túnels antics (?) com els de la C-17 cap a Ripoll son foscos i malgirbats comparats amb els nous de trinca.
Si no hagues estat per la pressió dels que no donem carta blanca al “progrès” a costa del medi ambient no s’hauria fet així.
No soc gens Nimby, però la teva moratòria mediambiental cau a l’altre extrem.
PD: Algú em podria explicar l’embolic del Segarra-Garrigues?
Benvolgut sr. Vila,
Com a biòleg, garrotxí, veí de la vall de Bas i persona que treballa al Departament de Medi Ambient m’he sentit quatre vegades aludit amb el seva nota publicada al Diari de Girona del passat 26 de juliol.
Conec perfectament la història de Bracons. I li podria explicar molts detalls de tot el procés des que van començar a sortir els primers traçats fa prop de 15 anys. Segurament que potser vosté, des de la vall de Camprodon estant, no els ha pogut consultar ni comprovar-ne les notables diferències existents entre el primer traçat i el que finalment s’ha executat. A què s’han degut els canvis?, o les millores?, si a vosté li plau més aquest terme, doncs a molts factors i, ja li asseguro jo que un d’ells ha estat l’interès de molta gent, defensors però també molts opositors, a fer una obra que respectés els espais que travessava. Per tant, per parlar, i més publicament, és important disposar de la informació correcte i ajustada a la realitat.
Si tant mal pensa i parla dels grups ecologistes potser que revisi les hemeroteques i podrà comprovar com han estat ells els que primer han alertat al conjunt de la societat de les desmesures i disfuncions que el model econòmic que, entenc, vosté defensa han generat. O si no, em pot dir qui primer va ser que primer va parlar i alertar de les conseqüències de l’efecte hivernacle, el canvi climatic, la pèrdua de biodiversitat, a escala global o, a escala local, la transformació del litoral, l’esgotament de recursos naturals, la pèrdua de qualitat paisatgística de l’àrea metropolitana de Barcelona o els abusos urbanístics que s’han produit en les darreres dècades a molts indrets del nostre país, només per citar-ne alguns exemples?
A vosté potser li fa nosa la Conselleria de Medi Ambient i en l’article exposa uns exemples puntuals per referir-s’hi. Em sembla bé i correcte. Tothom té dret a opinar del que sigui, però només li demanaria un favor, que no pas un consell: informi’s abans de publicar les seves opinions, no fos cas que perdi el rigor que justament reclama a qui no pensa com vosté.
Atentament,
Emili Bassols