IMPERIALISME CONTRA NACIONALISME
27 de març de 2014
Sense categoria
0 comentaris
Quan un nacionalisme s’imposa sobre un altre nacionalisme és imperialisme.
Quan un nacionalisme s’imposa sobre un altre nacionalisme és imperialisme.
Els mitjans d’alienació en mans del capital produeixen la consciència zombi del pensament únic.
La transició que es va fer de la dictadura franquista a la democràcia, va ser un primer pas positiu que tenia que haver estat seguit de molts altres; però les majories socials no han donat per més.Cal consciència social, cultura política i democràtica, i capacitat de resposta;per fer un pas a l’esquerra cada dia, per
El bon govern millora les polítiques socials, el mal govern les retalla.
La consciència és l’arma més poderosa. Estem en una dura batalla pel control de la informació, que és l’origen de la consciència.No podem tenir consciència d’allò que ignorem.Les armes són els mitjans de comunicació i/o alienació. El camp de batalla és la nostra consciència. Consciència burgesa contra consciència social. La majoria silenciosa no se n’adona
La societat avença a la velocitat de les estalactites, i de tant en tant passa un brètol i en trenca alguna. Però el guerrer de la consciència sap que Ítaca és fer camí.
Les dretes, que són els neoliberals i que són els rics, i que són minoria, però que tenen molt de màrqueting, no poden dir: “Voteu-nos a nosaltres que us retallarem les polítiques socials per poder fer negoci amb les vostres necessitats bàsiques.” Sota tapadores nacionals, socials i ecologistes, fabriquen i recondueixen tota mena de moviments,
La lluita és social però l’alternativa és política.
La vida ens ha estat donada, però el sentit li hem de donar nosaltres. Aquest és el preu.
Actualment l’imperialisme no és tan sols territorial, també és comercial.
Tota relació que no es basi en la reciprocitat és abús i prepotència i està condemnada al fracàs, tan a nivell personal com a nivell social i nacional. No facis als altres el que no vulguis per tu.
El sistema capitalista, amb les crisis econòmiques i les guerres “democràtiques”, ens manté en permanent estat de xoc social. La gent espantada és més manipulable.
Estem intentant portar consciència social a la política, i ho aconseguirem. Som tan ingenus que ignorem que això sigui impossible.
Ni els sindicats ni els partits polítics poden tenir més capacitat de resposta ni estar més a l’esquerra que la societat a la que representen, i estem en una època de gran alienació social i política. Sembla que vulguem fer responsables als sindicats i les esquerres de la nostra alienació, i és exactament a l’inrevés:
Per dividir-nos i desorientar-nos, ens han muntat una película de bons i dolents, de federalistes contra independentistes, de catalans contra espanyols, d’esquerres contra nacionalismes.Doncs jo, a més de ser d’esquerres i defensar les polítiques socials i estar en contra de l’austericidi neoliberal, sóc independentista per dignitat, història i sentit de pertinença.Tot i que un confederalisme