El diner és una eina, com ho és un ganivet, segons en quines mans estigui pot servir per tallar el pa o per matar a qui el demani. En mans de les dretes està esdevenint una arma de destrucció social.
El capital no té pàtria, quan ha arruinat un país marxa a un altre.Les polítiques socials sí que en tenen de pàtria, i quan badem les dretes les privatitzen perquè el capital faci negoci amb les nostres necessitats bàsiques.
La monarquia-capitalista (l’1% més rics) rodejats de l’aristocràcia-capitalista (el 9% amb la plusvàlua a favor), s’han fet forts a la dreta política, i estan disposats a mantenir i augmentar els seus privilegis de classe a costa de l’empobriment i el sofriment dels treballadors (90%).
Treballadors, obreres i proletaris, som tots els que hem de treballar per viure. Rics, burgesos i capitalistes, són tots aquells que poden o podrien viure de les seves rendes. Altra cosa és la consciència més o menys aburgesada de cadascú. Massa sovint es viu d’ilusions.
La lluita de la dona treballadora no és sexista, és social.
El capitalisme, amb guerres, terrorisme i especulació, reafirma el seu poder, potència la indústria armamentística i arruina paisos. Un país arruinat passa de ser un adversari a ser una cantera de mà d’obra barata. I si té petroli, la reconstrucció també és negoci.
Les esquerres fan polítiques socials, les dretes fan caritat.
Els recursos no són infinits però ben administrats n’hi hauria per tothom. Però el capital no podria especular. El neoliberalisme és llibertat pel capital i opressió pel treballador.
Mentre els treballadors ens adormíem veient la tele, un exercit de trepes, lladres i corruptes, al servei del capital, ha ocupat els governs en nom d’una falsa democràcia, i ens han espoliat nacional i socialment.
L’habitatge social no es ven, es lloga, i cadascú paga segons la seva renda.
¿De què serveix l’agitació de la violència si a l’hora de les eleccions tornen a guanyar les dretes, que són els de l’austericidi i les retallades socials?
Pel PP el Parlament no és més que un tràmit incòmode.
La feina de les dretes (que són el braç polític del capital) és la d’anar retallant les polítiques socials perquè el capital pagui menys impostos i pugui fer negoci amb les nostres necessitats bàsiques. Els centres (socialistes) estan subornats per la banca. I les esquerres (que són els de les polítiques socials) sempre estan en
Mentre la majoria està pendent d’una minoria que competeixen per ser els primers, cada cop hi ha més últims.