Aquí teniu el meu article del febrer a Dossier Econòmic.
La política industrial avui, a Catalunya també, ha de ser facilitadora de les activitats de les empreses, ha de donar suport, ha d’acompanyar a les empreses i els empresaris. És imprescindible la cooperació entre els empresaris i les administracions públiques, igual que ho és la cooperació entre les pròpies empreses, així com amb les universitats, centres de recerca i centres tecnològics, per a ser més productius i més competitius. Aquesta política s’ha de basar en tres pilars bàsics: millorar i fer més fàcil l’entorn en el que s’han de desenvolupar les empreses; facilitar l’accés al capital i al finançament per a crear i fer créixer les empreses; proporcionar les infraestructures científiques, tecnològiques i de promoció empresarial necessàries pel funcionament i la cooperació adequats de la “triple hèlix”: les empreses, la ciència i la tecnologia i l’administració pública.
És en aquest context que estem en el procés d’elaboració d’una llei de política industrial, així com d’un pla director i estratègic pel canvi i la transformació del model industrial. Òbviament, els objectius i els motius de la llei i del pla tenen en compte el pla de govern 2007-2010, els treballs del pacte nacional per a la innovació i la recerca, i es fan amb la participació i col·laboració dels agents econòmics i socials, així com de reconeguts experts en la matèria. Els més importants són els que es detallen a continuació: Desenvolupar les competències previstes en el nou Estatut en relació a la indústria i la innovació. Donar-se els instruments per a poder avançar adequadament en el canvi i la transformació que s’està produint en el model industrial, en el marc de les directrius de la política industrial i d’innovació europees a partir de l’estratègia de Lisboa. Definir l’àmbit d’actuació de la política industrial d’acord amb la nova realitat productiva i amb un paper molt principal dels serveis relacionats amb les empreses. Procedir a la creació d’una agència per a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana, a partir de la confluència dels actuals CIDEM i COPCA, per a l’acompanyament i el suport al nostre teixit productiu, que millori la seva productivitat i la seva competitivitat en un context de globalització i de transició cap a l’economia del coneixement. Crear un instrument –el Consell de Política Industrial i Empresarial- per a garantir la participació dels agents econòmics i socials en el procés de definició de les polítiques, estratègies i actuacions en relació a la indústria i l’empresa, tal com està previst en el nou Estatut. Considerar altres qüestions importants per a la productivitat i competitivitat de les nostres empreses, com la informació, la qualitat, la coordinació administrativa i dels interessos públics i privats, o la llibertat d’empresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!