He llegit el llibre de Josep Sánchez Llibre, “Les veritats de l’Estatut. Allò que no s’ha publicat al Diari de Sessions”. Comparteixo totalment els comentaris de Francesc Ponsa i també de Xavier Roig sobre el seu contingut.
Jo també vaig tenir l’oportunitat de participar en el procès estatutari, bàsicament en la part referent al finançament. D’una forma molt intensa a Catalunya, tant a l’interior d’ERC – en un grup de treball presidit pel Conseller Josep Huguet i amb la participació de Alfons Garcia, Josep Mª Jové, Sergi de los Ríos, Albert Castellanos, Xavier Cuadras i amb l’assessorament puntual d’altres destacats/des economistes – com desprès en la proposta que va fer el Govern de Catalunya a la primavera de 2005. Desprès vaig formar part de la Comissió Mixta Govern-CiU, juntament amb Martí Carnicer, Secretari General del Departament d’Economia i Finances, i Francesc Baltasar, actual Conseller de Medi Ambient i Habitatge per part del Govern; Antoni Fernández Teixidó, Quico Homs i Daniel Ortiz en formaven part en nom de CiU. Durant aquest període varem fer moltes reunions: algunes públiques, d’altres “secretes” en la terminologia de Sánchez Llibre; les primeres consten a les hemeroteques, de les segones crec que és més discret no parlar-ne ja que són “secretes”. Vam estar negociant fins a l’últim moment i amb una molt especial intensitat el dia 29 de setembre durant tot el dia al Parlament de Catalunya. Per cert, algún dia haurem d’explicar tota la veritat, potser, sobre les posicions que mantenien aquest dia els diferents partits polítics i d’algunes rebaixes que CiU estava disposada a fer en el model de finançament a canvi de certes “desaparicions” en el títol de drets i deures.
També vaig participar en les negociacions del model de finançament a partir del 30 de setembre. Tant en reunions públiques com en d’altres de “secretes”. I tant a Barcelona com a Madrid. Com ja he dit unes ja consten a les hemeroteques i les altres van ser “secretes” i, per tant no cal parlar-ne. En aquesta época vaig coincidir en tres reunions amb en Sánchez Llibre, tot i que ell només en recorda dues en el llibre. La primera va ser el 29 de desembre al Parlament de Catalunya amb el PSOE i els quatre partits catalans partidaris de l’Estatut i on finalment no es va parlar gens de finançament. La segona va ser el 17 de gener també al Parlament de Catalunya amb la participació dels quatre partits catalans i on en Sánchez Llibre fa notar que jo no vaig dir res. Es cert, ja que estava previst parlar de finançament però finalment el PSC va negar-se a fer-ho, arribant fins i tot a abandonar la reunió quan es va fer l’intent de començar-ne a parlar: sembla que el conseller Castells encara no havia acabat de pactar amb en Solbes i en MAFO com havia d’acabar el tema del finançament. Tanmateix, sempre he pensat que a vegades es millor callar que no pas parlar però no dir res. La tercera, que en Sánchez Llibre no recorda o almenys no ho esmenta, va ser el 19 de gener a Madrid. En contra del que afirma no ens van enganyar en cap moment a l’hora de dinar -ens era absolutament igual a on anéssin- i tampoc va ser un dinar d’entrepans, al contrari va ser un dinar variat i de bona qualitat, i varem tenir una agradable conversa amb en Rodríguez, el segon d’en Caamaño. També recordo que a la tarda en Rubalcaba, a més d’explicar-nos, com es veien des del govern del PSOE, en termes molt generals, les qüestions del finançament i de la nació, va estar agradable i educat com sempre. En canvi, el Sr. Durán que també va venir a la tarda no va saludar a ningú: no deviem ser gent prou important.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!