Convé que tothom sàpiga la importància de la desnaturalització a què s’està sotmetent l’Estatut aprovat pel Parlament com a conseqüència del pacte Mas-ZP. La setmana passada va continuar la retallada a la Comissió constitucional del Congrés. La Generalitat no tindrà competències en espais naturals. Tampoc podrà regular la cooficialitat del català i el castellà (en contra fins i tot del que determina una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 1991), sinó que tan sols regularà l’ús oficial del català. Tampoc hi haurà un marc català propi de relacions laborals. Ni transferència dels paradors de turisme, ni competència exclusiva per regular els horaris comercials. D’altra banda, la Generalitat no podrà intervenir en la regulació d’aspectes organitzatius de les administracions locals, excepte en el cas d’aquelles que ella mateixa hagi creat (els Consells comarcals i en el futur potser les vegueries).
Tot això demostra l’error del pacte Mas-ZP, que es va acordar abans que es concretés en lletra menuda i que ara es tradueix en aquestes grans retallades. Cada dia que passa costa més d’entendre la precipitació de CiU, PSC i ICV en el seu moment, i la incapacitat actual de reaccionar i de rectificar.
Sense la gran mobilització social del 18-F i sense la plantada d’Esquerra, les coses haurien anat encara pitjor, les retallades haurien estat superiors. La defensa fins al final de l’Estatut aprovat pel Parlament és coherent des del punt de vista dels principis. I és una actitud útil perquè obliga CiU i ICV a mostrar-se mínimament durs davant del PSOE. Ara mateix, és l’instrument de força més eficaç de què disposa el conjunt de la part catalana a l’hora de negociar. Ara es tracta de pressionar el PSOE perquè deixi de retallar l’Estatut. Tanmateix, el suport per aprovar l’Estatut a Madrid requereix el respecte als continguts essencials de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!