La segona setmana de setembre, el Dossier Econòmic publicava la meva col.laboració mensual que ara reprodueixo aquí. A partir d’algunes reaccions que m’han arribat voldria precisar que l’article diu el que diu, ni més ni menys. No pretenc tenir la raó, simplement és una opinió que intenta ser fonamentada. En cap cas pren posició per uns tipus determinats d’energia en contra d’altres. Tanmateix, és obvi que parteix de la convicció que els temes energètics tindran una importància crucial en el futur, des de ara mateix, i que, per tant, convé acostar-s’hi sense prejudicis ideològics de cap mena. En aquest tema, com en la gran majoria, necessitem amplitud de mires, ments obertes, postures basades en la cerca del bé públic. El país s’hi juga molt, tant des del punt de vista econòmic, com social i ambiental.
Energia elèctrica i empresa
Aquest estiu, a Barcelona, hem viscut una “gran apagada” elèctrica. El fet que molts milers de consumidors individuals en resultessin afectats ha tingut una gran repercussió social i mediàtica. Amb tota la raó del mon, ja que ha estat un fet molt greu, un espectacle més propi de països poc desenvolupats i una demostració més del històric dèficit en infraestructures que pateix Catalunya.
Tanmateix, parlant amb els empresaris, i especialment amb els de la indústria bàsica, un dels problemes que més els preocupa, tradicionalment, és el del subministrament i el preu de l’energia elèctrica. La troben cara i massa sovint tenen talls o baixades en el subministrament. No hem d’oblidar que mentre que pels ciutadans l’energia elèctrica és un servei imprescindible que volen aconseguir a un preu assequible, per a moltes empreses és una matèria prima que cal aconseguir a un preu competitiu. De fet, des de 1997 el preu de l’energia elèctrica ha augmentat més del 30% per a la indústria bàsica i només el 1% pels consumidors domèstics. En tot cas, aquest increment de costos de les matèries primes de les empreses acaben afectant indirectament, molt probablement, els preus finals dels productes que arriben als consumidors.
Com molt bé explicava Antoni Zabalza, president d’ERCROS, en un curs de la UIMP a Santander aquest passat juliol, desprès de 15 anys encara no existeix un mercat interior europeu en el camp de l’energia elèctrica i és difícil que es faci realitat en un proper futur donats els interessos contradictoris dels Estats. No hi ha lliure circulació de l’electricitat entre els diferents estats. Molt poques empreses dominen els diferents mercats estatals i, per tant, no hi ha unes condicions de competència adequades; Hi ha un alt nivell d’intervencionisme dels governs en l’elecció de les tecnologies per a produir electricitat, amb impediments, en alguns casos, per a escollir alguns tipus d’energia (p.e. la nuclear), o amb subvencions molt altes per a les energies renovables. Tot plegat acaba afavorint als grans productors d’energia elèctrica, que van incrementant els seus beneficis gràcies al que van pagant de més els consumidors i les empreses.
En el cas de l’estat espanyol, ens trobem amb un aïllament del mercat espanyol respecte a la xarxa elèctrica europea que no té perspectives de canviar aviat. Hi ha un mercat molt concentrat en el que dues grans companyies tenen el 70% de la capacitat instal·lada i el 61% de l’energia subministrada. El procés de privatització va permetre la concentració de les empreses, en gran part sota control públic, el que va augmentar el valor de les companyies privatitzades i el que en va treure el Tresor Públic, però va donar lloc a un mercat amb molt poca competència. D’altra banda, el mercat està molt regulat per l’administració pública, tot i que està prevista la desregulació a principis de 2009. Mentrestant, però, es protegeix a les empreses generadores d’electricitat, mitjançant el “dèficit de tarifa”, amb una doble conseqüència: augment dels preus de l’electricitat, especialment per a les empreses, i gran increment dels beneficis de les grans companyies elèctriques.
Una situació anquilosada i sense perspectives de canvis a curt termini. Que passarà en el moment en que s’acabi la regulació del mercat?. Es deixarà que el preu de l’electricitat pels consumidors pugi fins al seu nivell de mercat o es continuarà mantenint més baix per raons polítiques?. I en el cas de les empreses?. Cal assenyalar, en aquest sentit, la iniciativa dels grans consumidors d’electricitat (la indústria bàsica) de crear una central de compres –seguint l’exemple de Bèlgica, Finlàndia i França- per a negociar, ja que no existeix un mercat únic competitiu, amb les grans empreses elèctriques i l’administració, els preus i els volums de consum d’electricitat que es poden predir al llarg del temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!