A les darreres setmanes ERC ha estat acusada pel PSC de “deslleialtat”, de defensar “postures inconstitucionals” o de “deixar-se acomplexar per les postures maximalistes de CiU”. Simples excuses i tremolor de cames de l’anima catalanista del PSC quan arriba l’hora de la veritat. Quan arriba el moment de defensar fins al fons el seu “suposat” model federalista davant dels sectors jacobins del PSOE i del propi PSC. Quan arriba el moment de defensar més sobirania real per a Catalunya davant de l’Espanya centralista.
Estem, doncs, davant d’una oportunitat historica que no es pot desaprofitar. Tant Rodriguez Zapatero, com l’anima catalanista i federalista del PSC, han de fer l’aposta d’una Espanya realment federal en la que Catalunya tingui uns nivells molt més elevats de sobirania politica, economica i social. És l’hora d’un lideratge valent i decidit cap a un estat espanyol realment plurinacional. La historia ens jutjarà a tots, però ho farà molt durament amb els que deixin perdre aquesta oportunitat.
Molt recomanables en aquest sentit els articles de Miguel Herrerro de Miñon a El País de 8 d’agost sobre “Hechos y derechos historicos”, de Felip Martí a l’Avui de 10 d’agost sobre “El federalisme plurinacional en present d’indicatiu”, i de Hèctor López Bofill a l’Avui de 15 d’agost de 2005 sobre “Dins les seves contradiccions”. També son molt recomanables els resums de l’Avui sobre la proposta de Constitució espanyola federal de ERC (4 d’agost de 2005) i les diferencies entre la proposta d’Estatut i el vigent de 1979 clarament favorables a l’actual (“Un Estatut a l’alça”, de 16 d’agost de 2005). Molt curiosa també la interpretació que es fa des de les files del PSC d’un article de 1931 d’Antoni Rovira i Virgili titolat “La Constitució interior de Catalunya” que, com es obvi, es refereix al que el seu títol proclama i per tant, en cap cas, comparable a l’Estatut que es molt mes que la Constitució interior de Catalunya.
El nou Estatut i el nou model de finançament han de marcar el camí per aconseguir gradualment més sobirania política, econòmica i social per a Catalunya. Aquesta posicio ara s’ha convertit en el centre del debat ideològic i polític al nostre país. Una posició que sembla (o almenys semblava fins fa poc) que és també central per a totes les forces polítiques de tradició democràtica de Catalunya.
Excepte en el cas del model de finançament en el que hi ha una proposta conjunta del Govern de la Generalitat, i a la que per cert ERC ha estat absolutament lleial, la resta de l’Estatut ha estat elaborat, en Ponència i en Comissió, pels parlamentaris elegits pel poble de Catalunya; el Govern de Catalunya no hi ha tingut res a veure. ERC doncs ha estat plenament lleial a qui ho havia de ser: a Catalunya, al seu programa i a tota la gent que li va fer confiança perquè es fes un nou Estatut ambiciós i potent i un nou model de finançament que ens porti progressivament cap al concert econòmic i cap a la disminució del dèficit fiscal. Tots els partits han defensat allò que creien més convenient des de les seves respectives postures polítiques, i el PSC també. En aquest sentit cap d’ells ha estat deslleial a ningú, i ERC tampoc.
Es diu també que, al introduir el tema dels drets històrics, ERC (i CiU) ha caigut en la inconstitucionalitat. Però, el PSOE i el PSC no tenen cap exclusiva com a intèrprets de la Constitució espanyola, i molts experts en dret constitucional pensen que els drets històrics aplicats a Catalunya, com a Euzkadi, Navarra o Aragó, són plenament constitucionals. En aquest sentit, els representants del centralisme jacobí espanyol i altres “sepulcres blanquejats” s’han escandalitzat de que ERC hagi presentat una proposta de reforma de la Constitució espanyola de caràcter federal. ERC no ha amagat mai que el seu objectiu final és la independència plena de Catalunya per medis democràtics. Però, ERC és un partit responsable i realista que, a més, es vol creure el discurs de Rodríguez Zapatero i de l’ànima catalanista del PSC d’avançar cap a un estat federal a l’Estat espanyol. Per això presenta ara una proposta de reforma constitucional de caràcter federal en la que Catalunya i els catalans puguem assolir unes quotes de sobirania real que ens faci sentir còmodes.
ERC no es sent acomplexada davant de CiU, però tampoc davant del PSC. ERC defensa les seves pròpies postures polítiques perquè creu que són les que ens poden fer avançar cap a més sobirania política, econòmica i social de forma immediata. Però també sabem que necessitem el consens imprescindible de CiU i del PSC per tirar endavant el nou Estatut i el nou model de finançament. Una oportunitat històrica que Catalunya i, per tant, els seus representants polítics no poden desaprofitar. Per això ERC està a favor de l’actual proposta de nou Estatut, essent plenament conscient que cal arribar a acords amb les forces polítiques de caràcter democràtic per aprovar-lo el mes de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!