Tenim una proposta de nou Estatut aprovada en Comissió. És molt més potent i ambiciosa que l’Estatut de 1979. Ja se’n han fet comparacions detallades que ho demostren clarament.
Tenim també el dictàmen del Consell Consultiu. Cap sorpresa. En els temes realment importants i conflictius hi ha una gran divisió d’opinions. Tal com s’esperava. De fet, ja no és l’hora de dictàmens jurídics. És l’hora de la negociació i dels acords polítics.
Ara és l’hora que PSC i CiU demostrin la seva responsabilitat i la seva voluntat política d’arribar a acords per tal d’aprovar un nou Estatut que és poderòs.
Pel que fa als drets històrics és el PSC qui ha de prendre la iniciativa. Qui ha de fer propostes per tal d’arribar a acords transaccionals amb els que ara han donat suport a la proposta de la Comissió.
La inciativa respecte al nou model de finançament ha de ser de CiU. La proposta ara aprovada en comissió és poderosa. Una proposta que ens porta al concert econòmic i a la disminució del dèficit fiscal. En aquest cas li toca a CiU moure fitxa. Cal que tingui voluntat i iniciativa política per tal de fer propostes concretes que puguin ser transaccionals amb les del model ara aprovat en comissió parlamentària.
Ha arribat el moment de la veritat. Ara, tant el PSC com CiU s’han de moure. Han de demostrar la seva voluntat política de tenir un nou Estatut. Perquè Catalunya i la gran majoria de les catalanes i els catalans volem un nou Estatut que ens doni més sobirania política i fiscal. I el volem ja.
Aquests darrers dies hi ha hagut nous articles sobre el tema de l’Estatut. Un dels bons intelectuals, Agusti Colomines, que en aquest tema tendeixen a autoflagelar-se, no se sap ben be perquè, parlava de “Els realistes virtuosos” a l’Avui de 5 de setembre. Quina diferencia amb el sentit de l’humor intel.ligent d’en David Gonzalez a l’Avui del mateix dia (“Entre ‘er Neng’ i el Quixot”); la seva columna dels dilluns, “El Rasclet” s’esta confirmant com una de les mes interessants actualment. Tot i no estar d’acord amb el títol (“Del ridícul a l’Estatut”) he trobat també molt interessant l’anàlisi política de Joan Tapia a El Periodico del mateix dia 5 de setembre.
També hi ha hagut molts articles d’opinió sobre el tema de l’incivisme. Dels últims dies, apart del d’en J. B.Culla que ja vaig comentar, he triat els d’en Vicenç Villatoro (“La crisi del deixar fer”) a El Periodico de 30 d’agost, que comparteixo, el d’en Salvador Cardus a La Vanguardia d’avui (“Estamos encallados”) on insisteix en els problemes de les polítiques tradicionals per lluitar contra l’incivisme, i el d’en Josep Ramoneda a El Pais de 6 de setembre (“Aparten de mi este caliz”) en el que fa una defensa intel.ligent de la postura “oficialment progressista” sobre el tema.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!