Previsions post-9N (I)
El model Previsions de vot pel 9N ha superat la prova. El pronòstic de resultat del 9N, Pronòstic vot 9N, fet amb el model més les dades de l’última enquesta del CEO ha estat encertat, 2.300.000 persones. Aquest model ens ha permès avançar en allò que ens proposàvem ja en l’apunt: Fer prediccions. Podem acceptar, de moment, que aquest model ens permet fer prediccions de futur sobre l’evolució de la consciència sobiranista-unionista a casa nostra.
Ara bé com tot model, és només una construcció mental i simplificada de la realitat, Un joc lògic, i hem de procurar que s’assembli cada vegada més a la realitat mateixa.
I és un model coix, perquè no inclou cap explicació sobre el sistema d’interacció que actua, ara i aquí, sobre l’individu com una coerció més enllà dels seus desitjos i control. I aquest és potser el factor que més s’oblida en les anàlisis que sentim avui sobre el procés sobiranista a Catalunya. Hem parlat d’aquest sistema d’interacció en l’apunt, Crisi de la segona Restauració borbònica, i crec que, més d’un any després, podem mantenir la hipòtesi que allà defensàvem i que caldrà concretar molt més en el moment actual i en l’evolució futura.
Tota manera hi ha una novetat, no en el sistema sinó en l’individu, que en l’esmentat apunt no podíem considerar perquè no s’havia produït, i és la manifestació de la crisi en la consciència de l’individu també en els països castellans, des de la seva cultura, la seva història, la seva nació. És el fenomen de la crisi dels partits de la Segona restauració, el PPSOE, i el sorgiment d’altres opcions polítiques, notòriament, però no solament, Podemos.
Podemos és par a Espanya. Té un projecte per a tota l’Espanya actual. No em val. No ens val si volem continuar construint la república catalana. Ja hem perdut massa amb Espanya, no li devem res ni ens poden demanar res si abans no ens tornen la llibertat. Que per altra banda, ja sé que ens l’hem de prendre. Una regeneració que ha d’incorporar Podemos és acceptar que marxem.