Josep M. Cervelló

Demà serà el funeral per en Lluís M. Xirinacs. Per anar a les 10 del mati a Santa Maria del Mar i després a l?acte del Fossar de les Moreres no cal ser un xirinaquista, ni considerar-lo un profeta, ni un heroi del poble. Només cal recordar-lo com la persona que amb gran valentia i sovint en solitari es va plantar contra el franquisme, va defensar els drets humans, individuals i col.lectius i va lluitar pels objectius de l?Assemblea de Catalunya: llibertats democràtiques, amnistia política, autonomia com a pas cap a l?autodeterminació i accés del poble al poder polític i econòmic. Durant molts anys, malgrat l?abandonament de bona part dels polítics i de la societat catalana d?aquests horitzons, ha mantingut, com independentista,  la coherència, ha denunciat les traicions i ha esdevingut un referent de dignitat d?uns valors,d?unes lluites, d?uns ideals que no caduquen. Xirinacs s’ha deixat morir perquè diu que no vol seguir sent esclau. Suposo que a la Universitat Catalana d?Estiu, a Prada del Conflent, serà recordat com cal. Vull avançar-me amb aquell poema de Joan Salvat-Papasseit que diu així:

Les gorges

?A Sant Martí del Canigó

la veu ressona que us esglaia:

Diu: Catalunya!,

i la remor

sempre contesta

Esclava a Espanya!

Si prens coratge

els ulls al cel

i alces el braç

gest de venjança,

a Sant martí sents una veu

i a cau d?orella:

També a França!?.