Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

El col·lectiu docent, avui, s’ha reforçat. La pràctica totalitat dels sindicats i, allò que és tant o més important, la immensa majoria dels centres educatius, varen brindar suport solidari a la vaga de fam i, amb ella, a la petició a José Ramón Bauzá de negociar amb el Comitè de Vaga, on hi són presents l’Assemblea de Docents i els Sindicats.

És un bon moment per recordar aquella pàgina de la nostra història que,l’any 1325, va escriure Ramon Muntaner amb la bella metàfora de la tenacitat solidària i la constància ferma que defineixen la nostra cultura socràtica i d’entesa.

“E si negun me demana: “ En Muntaner, quin és l’eiximpli de la mata del jonc?”, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran, ne encara con gaire més s’hi prenguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d’aquests tres reis, que si entre ells havia devision neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l’altre. Per què és mester que d’aquest pas se guarden; que mentre tots tres sien d’una valença, no temen tot l’altre poder del món, ans, així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics.”