Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)
W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"
3 de juny de 2014
Sense categoria
1 comentari
IES Joan Ramis i Ramis de Maó
REPRESENTANTS DEL PROFESSORAT DE L’IES JOAN RAMIS I RAMIS VISITEN JAUME SASTRE EN EL SEU 25è DIA DE VAGA DE FAM
Dos professors de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó, en representació de l’assemblea de docents del centre, van visitar ahir matí el company Jaume Sastre a Sa Casa Llarga de Palma en el seu vint-i-cinquè dia de vaga de fam pel diàleg en l’Educació, i es van afegir al seu clam a favor del diàleg per resoldre el conflicte educatiu. Els docents consideren inadmissible que el president del Govern, José Ramón Bauzá, davant una vaga de fam tan perllongada, encara no hagi fet cap gest per acostar-se al vaguista o per encetar algun tipus de conversa amb els representants del professorat de les Illes.
Ismael Pelegrí i Miquel Àngel Maria van traslladar a Jaume Sastre el reconeixement al seu coratge i tot el suport de part dels companys i companyes de l’institut de Maó, un dels centres que a dia d’avui, i després de deu mesos, encara té la directora amb un expedient obert i sense resolució.
Jaume Sastre es mostra disposat a continuar amb la seva vaga, i insisteix que la seva única demanda, que el president del Govern José Ramón Bauzá s’assegui a dialogar amb els representants dels docents, sense més condicions, és una demanda perfectament assumible.
Jaume Sastre va agrair la visita, i va aprofitar la conversa amb els dos professors de Maó per manifestar el seu suport a la querella dels docents contra el diputat Antoni Camps. Sastre recolza la decisió del professorat d’apel·lar a la resolució judicial que, en primera instància, no considera constitutives de delicte les amenaces i injúries del diputat Antoni Camps contra el col·lectiu docent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut compatriota; només puc fer, al que ara faig, escriure’t i solidaritzar-me a vos. jo soc un català de seixanta cinq anys que ha aprés tot sol, el poguer escriure en sa nostra llengua estimada; la duíem en el cor i en el pensament, la parlem i la vivim i la morirem en la nostra mort. serà sempre nostra i fins hi tot en el darrer suspir serà català. Vos la defenseu amb honor, que us honora i dona al vostre compromís de lluita el valor de martiri. Gràcies benvolgut i sense coneixer-vos, germà català. Sí, jo parlaré a tothom, de vos. Un home que posa en perill el més valuós que té, per que el deixin ensenyar i parlar en català.
Set, només set, pero dites amb tot el cor: Gràcies.