Carles Hac Mor, Ausiàs March, Antoni Albalat i Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Al suplement cultural de l’Avui d’ahir Carles Hac Mor deia: "Una notícia del diari la pots convertir en poema i és un poema." Intentem-ho!
TERCETS FUTBOLÍSTICS
El Manacor ha incorporat
el defensa central
Joan Amate.
La temporada passada
jugà en el Lorca,
a 2a B.
I anteriorment ho va fer
amb el Sabadell, el Múrcia
i el Mallorca B.
Segons em comenta en Tomàs,
fitxar un central s’havia
convertit en necessitat.
Al mateix suplement hi ha una entrevista a Jordi Parramon, amb el titular següent: "Els poetes romans són un precedent de la nostra visió de l’amor". Parramon és el traductor de Les metamorfosis d’Ovidi, un llibre que he començat a llegir moltes vegades i que no he pogut acabar mai (això no vol dir que no m’agradi, perquè m’agrada moltíssim). Fullejant el meu exemplar de Les metamorfosis, hi veig alguns versos subratllats:
"i de l’aljava on les porta [Cupido] agafa dues sagetes
amb diferents propòsits: causar l’amor o espantar-lo;
la que el causa és d’or amb la punta lluent i esmolada,
la que l’espanta és de plom i acaba en forma rodona."
"[…] i els corsers que vomiten
foc, ben nodrits amb suc d’ambrosia en estables magnífics" (del carro del Sol).
"Creuen que fou llavors quan van tornar-se els etíops
de color negre […]" (perquè el carro del Sol s’acostà massa a la Terra).
"[…] s’encén com el plom que la fona
dels balears ha llançat […]"
Al suplement esmentat més amunt, Roger Costa-Pau ressenya Tractat del caos, obra d’Antoni Albalat, el qual imita dos versos d’Ausiàs March de la manera següent: "Bullirà el xat com la cassola en forn, / mudant color la internet natural" (compareu-los amb els decasíl·labs de March: "Bullirà el mar com la cassola en forn, /mudant color e l’estat natural").
Podríem fer el mateix amb un poema prou conegut de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:
A MALLORCA DURANT LA GUERRA ELECTRÒNICA
Verdegen encara aquelles arroves
i duren aquells arxius
i damunt del mateix bit
es retallen els meus correus.
Allí els cercadors invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja alfanumèrica
que ve de tu, enviament múltiple,
explorador, plaer, fitxer meu!
Sóc avar de la llum que em resta dins el web
i que em fa tremolar quan et navego!
Ara els jardins hi són com d’emapetrès
i em torben, em fatiguen com un cederom lent.
El cor de l’usuari ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres de pirates.
I les herbes es cremen als programes
de cacera, entre somnis de píxels
i boires entintades de finestres.
Tot el meu xat es lliga a tu
com en la nit a la tarifa plana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!