BONA VIDA

ONG i altres organitzacions sovint no tenen en comtpe els drets dels catalanoparlants de Catalunya, les Balears i el País Valencià.

ONG:SOS CATALANISME
Aquests dies podem veure a la premsa- en aquest diari mateix- un anunci de

la Fundació La Churraskita per ajudar el poble argentí. Em sembla una causa lloable i saludable, si no fos que aquests anuncis es fan en espanyol. O un aunci d’ una festa uruguaiana fa servir els topònims catalans en esanyol, com a l´època franquista: l’ empatx de “Madre Patria” potser porta a aquestes coses. Si sen’s demana la solidaritat – o participació- als catalans, com no ser solidaris d’ una llengua i d’ una cultura  amenaçades, pauperitzades i encara perseguides?. No és això contradictori amb causes tan nobles com les ajudes al tercer món, l’ ecologia, el combat contra les drogodependències o al solidaritat amb els emigrants?.
S’ escau, però, que cada cop veiem més com aquestes organitzacions (ONG) i altres de similars menystenen la llengua catalana. Així, Greenpeace- que diu lluitar per la salvaguarda ecològica, als Països Catälans fa servir pràcticament només l’ espanyol (i a vegades l’ anglès). Està bé lluitar per la salut dels oceans o de les selves amazòniques: però crec que també és bo lluitar per la preservació de les llengues i cultures, darrera de les quals hi ha tot un món. Esta bé conservar la selva amazònica- definida com una autèntica farmàcia de la Humanitat-: però encara millor servar les llengües que defineixen, expliquen i interpreten aquestes plantes, els seus noms i els seus usos. 
Algunes ONG, en aquest sentit, estan sota sospita. Des de les que atenen els immigrants- cosa ben positiva-, però als qual son els

informen  del país on estant, i del qual, com deia Sunyer- un ex-alcalde de Salt- no en  tenen “ni  punyetera idea”.
El cas més clamorós és el d’ Intermón-Oxfam: preguntats perquè discriminen la llengua catalana (malgrat que la seu sembla que encara és a Barcelona),responen- en espanyol, és clar-, que no ho fan per estalviar recursos que així adrecen al 3r món. La resposta és una veritable bajanada, per no dir un insult a la intel.ligència: pel mateix motiu, se’ls podria dir que emprin directament l’ anglès, que és l única llengua universal o global. Els seus productes de comerç just, etiquetats només en espanyol, són una injustícia per al poble català.
No solament diverses ONG i organitzacions solidàries cauen en l’anticatalanisme, sinó que també això és un mal comú de moltes sectes i religions cristianes. Pel que sembla, Déu només parla en castellà, com ens ho demostren mormons, testimonis de Jehovà,batistes, budistes i tutti quanti. Algunes tenen tanta poca “sensibilitat” catalana,  o ignoren tan al realitat del país, que han batejat de “rastro” (encants)l’operatiu de recollida de material de segona mà  per a lluitar contra la drogodependència (i, segurament, agafar-ne una altra de sectària, val a dir-ho).La mateixa església catòlica, a la Franja on hi està desembarcat capellans castellanoparlants  i amb odi al país, mentre que a les Balears i al País Valencià,  dia a dia, ignoren la llengua pròpia. Als catalans, qui ens defensa?. Caldrà  fer un SOS racisme, però per denunciar el racisme anticatalà practicat per Espanya i aquí mateix, i contra el qual no s’ ha aixecat ni una sola veu dels anomenats “intel.lectuals”, artistes, cantants o opinadors d’ esquerrres espanyols- incloent els seus aliats “cosmopolites” i “ciutadans del món” d’ aquí. Ben al contrari: no perden l’ ocasió per atiar-lo. Els serbis feien el mateix amb els croates: boicot als seu productes, insults, mentides. Em temo, però, que els nostres “serbis” a vegades són pitjors: malgrat el que pugui opinar el Sr. Enric Juliana i els seus amics, fins i tot en els pitjors temps dels “pingüins”, al documentes oficials els croates hi podien expressar la seva nacionalitat i podien exercir lliurement els seus drets lingüístics. Els catalans, sancionats per la Constitució espanyola, no podem fer-ho: som espanyols per força.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!