La música del poble rom és sempre corprenedora, creativa, intensa, sensual, tràgica, emotiva: sigui la dels gitanos andalusos (flamenc), la dels serbis o romanesos o la dels turcs.Coneixieu l´Istanbul Oriental Ensemble?
PERQUÈ FAN MÚSICA ELS GITANOS?
De les meves músiques preferides en destacaria la turca. I un n dels estils musicals que més m’ agraden é el dels gitanos (rom) de l´Est d’ Europa: dels països balcànics a Grècia, passant per Turquia. I,a part de les ja ben conegudes fanfàrries sèrbies, macedònies o romaneses, la meva banda preferida és l´Istambul Oriental Ensemble, els quals vaig tenir el goig de conèixer en una estada a Turquia; un dels seus més vitalistes components va morir, però, sortosament, el grup ha continuat amb la seva embranzida- liderat, com sempre, pel fabulós percussionista Byrhan Oçal- i donant-nos, de tant en tant, obres memorables que, els que estimem aquesta música, ens produeix el plaer immens de gaudir alhora de la il.lustre tradició otomana i la creativitat musical del poble gitano. Finalment, podrem gaudir de la seva música en directe a Catalunya. El 10 de juliol les notes vibrants de l´Istalmbul Oriental Ensemble es faran sentir a Girona, dins el marc del 10 Festival de Músiques religioses i del món, i també a Vilanova i la Geltrú dins el clàssic Festival Internacional de Música Popular i Tradicional. La música captivadora i evocadora de Gipsy Run, Caravanserail,Grand Bazar, La porta secreta del soldà- algunes de les joies més preuades de la meva discoteca- ressonaran amb la màgia i l´embranzida del directe.
Perquè els gitanos o roms orientals produixen una música tan diferenciada dels seus germans andalusos?. Bàsicament per unes circumstàncies d’ adpatació. L´Islam- l´Islam de les prohibicions, tan recurrent-, sovint probibeix la música (els grup musicals actuals, a l´iran, estan perseguit i prohibits): així doncs, dins l´ampli imperi otomà (que incloïa Sèrbia i els països de l’ àrea), els rom varen agafar aquesta escletxa oberta. També sorprèn la decantació d’ aquestes bandes- igualment prohibides a Romania sota el règim comunista- pels instruments de metall, dels quals, com és ben sabut, n’ extreuen els més increïbles sons- incloent la percussió, amb un virtuosisme i una força literalment- i “paganinescament”- diabòliques. Això és degut al fet que com que els creients no podien cultivar la música amb comoditat, els gitanos es varen convertir, fins i tot, en la banda oficial de l’ exèrcit otomà- d’ aquí la prevalència dels instruments de vent-. Aquestes bandes, que actuaven a les festes per a jueus, cristians i islàmics, ja estan documentades des del segle XIX, i fins i tot hi havia dones músiques (cosa impensable en l´Islam). Altrament, la música de l´Istambul Oental Ensemble es diferencia de les bandes romanesa o sèrbies, ja que és més connectada a la gran cultura bizantina, armènia i otomana, d’ un estrany i captivador refinament, però també s’ amara de la força que caracteritza tota la música del poble romaní.
DEIXEM LA MÚSICA, I ENTREM AMB L´OPINIÓ. ELS CATALANS SÓN UNS BOTIGUERS
Perquè els catalans, en comptes de fer música, es dediquen al comerç, a fer de viatjants i botiguers? (segons el tòpic, és clar)., i no a fer de músics. Perquè Espanya, que ha prohibit tantes coses, no ho ha fet amb la música (excepte si era cantada en català, és clar; encara està “prohibida”- de fet- a la televisió espanyola!). Dons perquè, a partir del “Siglo de Oro” espanyol,`varen ocupar l´escletxa oberta per les lleis castellanes, que consideraven un deshonor dedicar-se al treball i al comerç (això ja ho feien jueus, els moriscos i els catalans). Un autèntic “cristiano/castellano viejo” només podia ser “hidalgo”, com ja explica Cervantes (que es decanta,m contra Espanya, a favor de Catalunya, el seu amor al treball, a la llengua i el respecte a les altres cultures, com ho diu, ben explícitament, al Quixot). Els espanyols no necesssitaven – ni encara potser no necessiten, treballar de valent- ja tenien l´expoli de l´or d’ Amèrica o els catalans per fer-ho.Com avui: hem de pidolar un finançament que ami serà just. I a sobre, als doblatges de les pel.lícules- en plena era socialista- encara hem de sentir l´infamant i oprobiós “háblame en cristiano”, o l´altra caverna , encara més franquista, reemprèn la campanya contra el català. Els catalans no tenim cap SOS Racisme que ens defensi. Per postres, la CORPO sembla que els fa la feina bruta, anunciant aquests recursos en nom de “la llibertat d’ escollir”: quan , en realitat,t es tracta del contrari: tenim els catalans el dret d’ “escollir”(a casa mateix; recordem que l´espanyol és una llengua estrangera imposada per la força de les armes) les pel.lícules, la publicitat,l´etiquetatge, els judicis, les televisions privades, l´oci electrònic i un llarguíssim etcètera en la nostra llengua?.Bé que ho fan els romands suïssos o els ticinesos d’ aquest país, els flamencs o els valoas, els quebequesos i els luxembruguesos, i fins els indis! Recordar constantmenaixò cansa, extenua, i ens fa encara mmés impotents: amb Espanya- sigui pepera o socialista- no hi ha res a fer.Les dues cavernes, com veiem a Eusakadi, sempre s’ ajunten sota al teoria “no nacionalista”, que en realitat és la del nacionalisme espanyol més agressiu, excloent i incloent. Tan ferotgement anticatalans són Primo de Rivera o Antonio Machado- uns , és cert, com a mínim poden tenir formes més educades-: però a tots els uneix l´element biogenètic fonamental i i fundacional d’ Espanya: la catalanofòbia.
Reflexió final: els esteorotips sobre els pobles generats pels poderosos- siguin aquells gitanos, jueus o catalans- sempre són perillosos i, si de cas, poden néixer a causa de circumstàncies concretes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pots trobar informació del plat, receptes, història i del procés de recuperació a l’apartat Bou i arròs del bloc del Bou de Reus:
http://cat.bloctum.com/elboudereus/category/bou-i-arros/
http://elboudereus.blogspot.com/search/label/Bou%20i%20arr%C3%B2s
Merci per l’interès