ATENCIÓ, AVÍS: sembla que hi ha lectors que no entenen que en aquest blog també hi ha articles d’OPINIÓ (llegiu, sisplau, l´encapçalament o “categoria” de cada article).
Ens estalviaríem ensurs i ferir susceptibilitats. No podem barrejar això amb la comptetència en les meves matèries, sigui gastronomia o art. Sembla elemental, però en vista de l´esverament (en algun cas visceral) produït, cal repetir-ho!. Jo no jutjo el “prestigi” o “desprestigi” de cap personatge per les seves opinions, sinó pel que ens aprota en la seva faceta de creador.
Jo llegeixo Antonio Machado o Pablo Neruda perquè m´agraden com a poetes, però els detesto com a opinadors polítics, i, igualment, molts grans artistes dels quals admiro la seva obra-, poden ser males persones. Tan difícil és entendre-ho?.
Tan difícil és no barrejar pràctica religiosa i fe amb opinió?.
Pel meu compte, a part de les meves creences personals (que ara no importen, no obstant, crec que el laicisme és la solució per a la convivència), semrpe he recongut el paper de les reliions en molt àmbits.
I pels crisitians- potser més que creients- que semblen mes papistes que el papa, els puc informar que tinc un llibre (inèidt) sobre “Religió i alimentació”, tot i que en tos els meus assaigs i llibres (fisn ara unns 50 de publicats, incloenthi 4 grans enciclopèdies) sempre m´hi refereixo.
I els faig saber que sóc col.laborador de la revista “Serra d’ Or”, durant anys ho vaig ser de la “Revista de Banyoles” (editada per al parròquia) i que he col.laborat en revistes cristianes especialitzades.
Finalment, haig de dir que m´honor de tenir amics creients (alguns molt íntims) de diverses religions, del catolicisme al protestantisme, de la fe ortodoxa a la baha’i, de l’ íslam al judaisme, de l´hinduisme al budisme…passant per la santeria cubana.
Així doncs. el que no vulgui pols, que no vagi a l´era!.
Els apreciadíssims comentaris ho seran encara més si es refereixen a articles (categories) de GASTRONOMIA.
EM PODEU TROBAR AL
<facebook jaume fabrega colom>
on sovint hi penjo músiques religioses i informacions diverses
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que no tothom deu ser tan llest com sou tu, saps? Enhorabona per aquest caràcter tan simpàtic i comprensiu que tens.
Ara ja has posat seny,…peró també has d’entendre que opinar no vol dir tenir dret a l’ofensa. Un home de lletres com tú ho tindría que saber. Va bé equivocar-se de tant en tant, encara que sigui per adonar-se de lo molt que a un li falta per saber,…bon profit, amén.
Dius textualment: ” No podem barreijar aixó amb la competéncia de les meves matéries, sigui gastronomía ó art”. Benvingut a la terra dels mortals… massa sovint dictem senténcia sensa tenir-ne ni puta idea, oi ??.
Doncs aprenem-ne tots,… si vols saber de religió ja llegiré a qui en sap, no pas tú, ni tant sols opinions ofensives ó no. Al final no sabrem si tot el que escrius son opinions ó coneixaments d’un profesional de la gastronomía, encara que escriguis d’aixó últim. No comencis tú doncs barreijar i tots contents,…
Per qué uns quans cuiners facin bestieses i prostituiexin la cuina i la gastronomía, no crec pas que ningú tingui la potestat de dir (ó opinar) que la cuina és una merda i el món sería millor sensa cuiners,… no ??. Capicci ?. Apa, siau,..
“L’exitós” article teu de “Fart de religió” estaba fora de lloc Jaume,… no cremis al personal, que la palla va cara i ni mil llibres donen la sabiduría ni el poder de domini de pensament de tant sols una persona lliura,…caldría tenir molt de carisme i ara per ara no conec a ningú amb aquesta virtud desapareguda a la nostra societat. Estem farts de dogmes, siguin religiosos ó culinaris. Visca el respecta per tot i per tots !!!!.
Som molts els qui pensem que el poder d’interferència de la religió a la vida pública s’ha d’acabar, i trobo molt bé que el Jaume, en el seu blog personal i en qualitat d’opinador de temes culturals contemporanis, ho expressi si així ho pensa. No dic pas que no s’hagi de respectar a qui vulgui professar una religió i que s’hagi de retallar la seva lliberat a fer-ho, però ens trobem a unes alçades de la història en la qual no és poden encendre fogueres per perseguir aquells qui pensem que les religions tenen molts aspectes negatius i que tractem de difondre un missatge d’emancipació de les servituts irracionals que suposen. Igual que els creients poden fer proselitisme per afegir gent a la seva causa, els laics, ateus o aconfesionals tenim el dret a fer-ne crítica i a defensar que l’estat s’ha d’estar de pagar credos privats amb diners comuns. No entenc perquè això encara es veu com una mena de tabú…
Hola Jaume, m’agradaria saber el titol del llibre que et refereixes, sobre religio i gastronomia. estic buscan informació de menges realcionades amb esglesies i castells.
gracies.