Ni Colom, ni Magalhaes (“Magallanes”), ni Lluís Vives, no eren espanyols…
Amb tot, Espanya (Castella) s’ apropia de gent, d’ artistes, de cuiners (Ferran Adrà, “gran cocinero español”) i menysprea i rebutja els qui escriuen o canten en català: en aquest cas ja no són espanyols. No s’ en diu racisme, d’ això?. O del “Manifiesto por la lengua común”, que imposa el castellà sense respectar les llengües dle territori. Per cert, la repel.lent ministra de la guerra, que passa per catalano-zapateriana, ha encarregat el seu flamant uniforme a una signant d’ aquest manifest racista…mentrestant, hi ha espanyols encara boicotegen pàgines wev en català i productes catalans: a Sèrbia- que feien el mateix-, no obstant, mai no varen obligar a ser serbis als eslovens, macedonis, croates, bosnis, etc.; al passapaort hi podia constar la nacionalitat. Els “demòcrates” espanyols- inclosos els socialistes i la Chacón- beneixen una Contitució que diu que les forces armades poden invadir Catalunya, que no reconeix el nom i realitat del territori, ni la seva llengua, ni els topònms. Franco ho va deixar tot ben lligat, i els espanyols- socialistes o peperos- se n’ aprofiten. Les “dues Espanyaes”, tal li fa: les dues van contra Catalunya. Antonio Machado va poder morir tranquil: allò pel que tan havia lluitat com a parlamentari- la persecució del catal`i l´ofegament econòmic de Catalunya- ho va fer Franco, i els que el reivindiquen (com a ciutadà) se n’ aprofiten. Catalunya és un subsistema de Sevilla, : l´ADID socailista no ens conncecta amb València o Europa, sinó amb la capital dels “senyoritos” i els toros.
En el camp de la cuina, no soalment hi ha una apropiació de plat si porductes- paella, torró…-, de cuiners, sinó també d’ autors històrics; el primer llibre de gastornoma en castellà (Art de trinxar, del marquès de Villena, Enric d’ Aragó-Catalunya) va ser escrit i traduïtper un autor catalano-escrivent, malgrat que la historiografia espanyola ho oculti d’ un forma grollera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!