D’ entrada agraidísim pels vostres comentaris, que llegeixo; tot i els que deixeu en textos antisc a vegades es fa més dificil; us recomano, donss, que si llegiue un post o articl eno actual deseu el comentari en l’ últim post o escrit.
De seguida que pugi els contestaré!
I també motes gràcies els qui ja ocntesteu per mi: jo no hagués respost millor a la persona que deia que es barrejava política i cuina. Per desgràcia, el fet d’ escriure en català ja és fer política!
Pròximament, resposta als comentaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Soc en Jordi Güell i la resposta a la meva pregunta de si era un blog de política ó cuina, m’agradaría fer-li una cópia de la meva resposta a aquest espontani:
“Entenc que la cuina és cultura, amb condicionants histórics, polítics, lingüistics, i tot el que vulguis. Peró precisament son fets circumstancials que aporten una personalitat i evita unificiacions. Peró d’aquí a que ens estem queixant tot el dia que som el que som per culpa d’un estat ó altre, el final haurem de pensar que el que tenim és una desgrácia i no pas una riquesa. Tanta limitació mental i complexa de reprimit denota endogámia cultural malaltisa. El Bulli pot ser un error i una consequéncia del imperialisme espanyol ?…fa riura !!.”
Entenc doncs que és un blog bipolar i el que busco no és pas en aquest espai viciat. Jo avanço, no em quedo en un mar de lamentacions. Adéu siau,..