TONI, SOVINT INCLOC LA CAPONATA – I LA KAPUNATA MALTESA- EN AQUESTA LLISTA, PERO TÉ TAPERES, I SE’N DIFERENCIA UNA MICA.
Marc, gràcies per recordar-ho! també cutxipanda.
Pere, Raquel: “la nostra vella cuina familiar, l´uica que val al pena conservar”
JRR: no crec que l´Adria`sigui un fantasma, tot i que el sue model es per a les èlits. Crec que és un autèntic geni que ah revolucionat al cuina i ha marcat un nou paradigma culinari.
Pere Clos : de nou un pseudònim d’ una hacker dels blogs, un encaputxat, un home/dona amb burka. Preàmbul, hauries de respectar les opinions dels altres comentaristes. Primer: jo mai no he insultat ningú en aquest blog. Segon: no vull fer escola de res, sinó ensenyar el que sé i compartir-ho i opinar, sempre que pugui. I tercer : et recomano un purgant per la mala fe i la mala llet i més cultura i informació. No saps de què parles, i m´atribueixes coses falses! Ens estàs avorrint a tots.
Per la teva informació, saberut: vaig escriure el primer llibre de l´Adrià (“Sabor mediterrani”); ha fet un magnífic proleg d’ una encicloèdia meva (“La cuina dle món”), sempre el valoro i en parlo bé, com a persona i com a creador; he escrit un llbire pensat amb ell, que et recomani perquè t’informis (“Cuina i comensalitat, de l´edat Mitajan a Ferran Adrià”).
De totes maneres sempre seràs ben aolltit en aquest blog, a condició de que no facis falses atribucions o facis judicis d’ intencions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que sembli absurd jo la caponata la vaig descobrir gràcies a Andrea Camilleri, tot llegint les aventures d’en Montalbano. La recepta maltesa m’interessa, si la tens a mà.
salut
Bé, garcies. El que diu que l’Adriá és un fantasma ó que la seva cuina és un engendra bord,.. com ptos comprovar no soc pas jo. En canvi qui li riu les grácies a qui ho diu si que ets tú,…
Una cosa és el que es pensa i l’altre la que s’escriu,.. pre exmpel, les tevse mútlples contsstes com qiu no vlo sabre ó esclotar als atlres, pre uqé de sabberut nomsé ni ah un,…