Egipte és el país de l´amistat, de la música, del sexe complaent, de la bona vida: no us deixeu enganyar per la imatge fosca que en volen donar els terrorisites, seguidors totalitaris d’ un déu terrible i criminal.
LA CANTANT EGÍPCIA
Rasa, una gran canat de l´antic Egipte. Tan gran que va merèixer,, disposar d’ una tomba pròpia, el favor més preuat que podia aconseguir un egipci. Així ho ha comunicat Faruq Hosni, ministre de cultura de la República Islàmica d’ Egipte en un comunicat del Consell Superior d’ Antigüitats (un nom, per cert, de regust camp, producte de l´administració colonial britànica). S’ ha trobat el sepulcre, de més de 4.000 anys d’ antiguitat- al complex de Saqara, juntament amb una altra tomba d’ un administrador o funcionari. Excavats en la roca viva a prop de la impressionant piràmide escalona de Zoser, l’ escriptura jeroglífica ens ha proporcionat els noms, i la pintura mural ens mostra fins i tot la imatge de la cantant, que apareix dreta i amb una flor de lotus a la mà- una imatge molt habitual a l´Antic Egipte-. A aquesta cantant, que segur que amb la seva veu i delicades o enèrgiques melodies encanta els seus contemporanis, jo l’ anomeno Rasa Kalsum, en honor a una altra gran cantat egípcia, Om Kalsum, una de les meves veus més estimades. Sobre ell tinc una anècdota que prova que Egipte, des d’Horus i Isis, és el país dels miracles. Fa uns pocs anys em trobava a El Caire i vaig agafar un taxi en ple formigalejant carrer. El taxista, un no relativament jove, tal com són els egipcis, oberts i comunicatius, va començar a parlar amb mi l´acompanyant…Ens va explicar detalls de la seva vida- on vivia,- on ens va convidar, i on vaig poder arreplegar diverses receptes i plats exquisits de la seva mare, que em varen servir per a l’ enciclopèdia La cuina mediterrània-, que guanyava de funcionari, un sou que – en comentà- havia d’ ampliar fent de taxista, els seus gustos…Posant-ho de manifest, un cop havíem esgotat la fase de conversa (l´anglès d’ ambdós era més aviat reduït), va posar al casset una música del seu país. Jo vaig comentar al meu acompanyant que era Om Kalsum. Aquesta cantant, aleshores ja morta, havia congregat milers de persones al seu enterrament, ja que era adorada els egipcis- un poble molt amic de l´humor, la música, el sexe i la bona vida-, i arravatava tota la nació àrab. Jo havia tingut ocasió de conèixer els seus discos feia un cert temps a París i més tard, fins i tot, en vaig poder adquirir a Catalunya mateix, editats pel segell català EDIGSA (que no solament editava discos de Nova Cançó). Aquests discos, que sovint escolto, són per a mi un tresor. Tornem, però al taxista: en sentir que jo havia pronunciat el nom d’ Om Kalsum, em va preguntar d’ on era- “de Girona” vaig fer. “De girona, a Catalunya?. A mi m’ agrada Sopa de Cabra”. Us asseguro que l’ anècdota és absolutament certa: a Egipte tot és possible. Com canta Om Kalsum: Tot va passar molt de pressa”.
Nota. el nom d’ Om Kalsum és transcrit de diverses formes. Umm Kalsum, Kalsoum, Kaltuhu, Kalthoum, etc. és tant popular que parlant amb un amic marroquí, quan jo la vaig citar, em va fer la broma d’ al.ludir a “Consum” (un supermercat).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quine enveja, Egipte! Conec diverses persones que hi han anat aquest estiu i m’han fet agafar moltes ganes d’anar-hi. I l’Oum Khoulsum és fantàstica. Diu que quan es va morir el trànsit al Caire es va aturar tot el dia per deixar passar el seguici. A veure si pengeu una bona recepta de Dukkah… Bon Nadal, per cert.