Quim Monzó ja va observar , a Francfurt, la dificultat de mols alemanys a entendre la qüestió catalana: alguns alemanys, a més, són sicaris de l´espanyolisme racista i catalanòfòbic. De fet, Alemanya i Espanya tenen molta experiència en aquesta qüestió.
AIR BERLÍN I ELS SICARIS DE LA CATALANOFÒBIA
Air Berlín Mein Kampf:Tot són paraules alemanyes, i és possible que, totes juntes, tinguin alguna cosa a veure. Però és evident que la lluita d’ Air Berlín- dels seus dos màxims dirigents, i del dibuixant de la revista de vol- s’ acarnissa contra el dèbil- que, a més, és el que té la raó, però ai las,no pas la força-. Ja que defensar un dret humà elemental és “medieval”, em sorprèn que aquestes llumeneres de la companyia alemanya no es burlin també- i de passada insultin, demostrant alhora ignorància i males formes- les llengües de , per exemple, Eslovàquia, Estònia, Croàcia, Ucraïna, Macedònia- i tants d’ altres països, demogràficament molt menys importants que Catalunya i les Balears- , o, per exemple, si són tan valents, perquè no es fiquen amb els bascos?. I si el problema és no tenir estat, no han pas critica la pràctica “medieval” de reconèixer oficialment les llengües que es practica, per exemple, a Suïssa, a Bèlgica o al Canadà. El lamentable de tot plegat és que ni el guió és seu: és de l’espanyolisme catalanofòbic i xenòfob, valgui la redundància. No és pas una constatació demagògica: l´estat- que va contra nostra- hi ha intervingut per defensar l´agressor. A la faç de la terra, segurament, no hi trobaríeu nacions tan abjectes com el Regne d’Espanya, que discrimina una part important dels seus habitants per motiu de llengua i naixement. Ës a dir_ en aquest i en molts altres afers referents a la nostra llengua i cultura, Espanya- en aquest cas amb el PSOE al davant- no solament no ens defensa, sinó que ens agredeix, fent encara més vivent la secular persecució- no n’ hauríem de dir etnocidi?- contra el català: i no pas només amb Franco, sinó ja des del 1493 (data d’ introducció de la Inquisició), amb el Decret de Nova Planta del parent del rei actual (el mateix que ha negat aquesta persecució) amb Primo de Rivera, amb Franco, amb Felipe González, amb Aznar i amb Zapatero.
El català no se salvarà i no estarà discriminat fins que assolim un estat propi o bé, suposadament que l’ estat espanyol (que paguem entre tots, si bé nosaltres més) també ens defensés, com l’ estat belga defensa les francoparlants, els de parla neerlandesa i els germanoparlants, el canadenc els francoparlants i el suís aquests, els germànics, els italians i fins els romanxes: el dret de conservació d’una llengua no és una qüestió de nombre de parlants, sinó de drets humans. En aquesta qüestió, la Generalitat té fa el paper de la trista figura, i ni fa complir les pròpies lleis: malgrat el que diu l´Estatut, l´única llengua realment oficial als territoris de llengua catalana és l´espanyol. Així doncs, és una qüestió d’estat: mentre sigui un afer dels governs autònoms, no pararan mai les campanyes i agressions catalanofòbiques, siguin en espanyol o en alemany.
A Espanya és el pa de cada dia, i a Catalunya alguns catalans amb autoodi els espanyols.- com els “Ciudadanos”, autèntics sicaris del racisme catalanofòbic- també el practiquen. A Alemanya aquest fet va ser corrent durant la fira dle llibre de Frankfurt, ja que els articulistes seguin el dedicat dels corresponsals espanyols. Quim Monzó va fer notar que els germànics tenien un problema psiquiàtric amb el seu passat nazi, que els feia veure fantasmes totalitaris en qualsevol reivindicació nacional legítima i pacífica, com la catalana. A la Costa Brava hi ha una revista per a la comunitat alemanya que, altrament, es caracteritza pels seus articles que, a l´estil d’ Air Berlín, insulten Catalunya i la seva llengua. Malgrat tot, però, és a Alemanya on, a les universitats, hi ha més interès per la llengua catalana (equivalent al pràcticament nul que en aquests mateixos centres acadèmics hi ha a Espanya) i hi ha molts alemanys residents aquí o a Mallorca que fan esforços per conèixer el país. I, a més, hi ha figures senyeres com el catalanòfil Til Stegman, que ens rescabala d’ algunes incomprensions i agressions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!