Isaac Peraire Soler

Aquests dies llegim reportatges a la premsa escrita, en veiem a la televisió, i n’escoltem a la ràdio, sobre els 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. El reportatge del 30 minuts de TV3 d’ahir ja enfocava d’una manera ben interessant l’enderrocament del mur de Berlín, no es limitava a repetir el què sol ser el tema central (qui, com, què..) sinó entrava en coses més intangibles, i que no se sol repassar en els llibres d’història als col·legis.

Però jo vull aprofitar el moment per obrir una mica més el ventall (per alguns us semblarà una filosofada fora de lloc, potser). Aquell no és l’únic mur que s’havia d’enderrocar. Tenim molts murs, sovint invisibles, que entre tots i mica en mica, hem d’anar tombant. També a Prats i al nostre país… (segueix…)

* A la foto, durant una històrica visita amb companys universitaris a Berlín, fa dos anys i mig. De fons, un tram del mur.

Murs en el dia a dia. Murs al carrer, en les oportunitat d’igualtats, en les diferències socials. En les administracions públiques (no cal recordar episodis de corrupció, que representen una minoria, però que taquen a tots -n’escriuré alguna altra estona-), en els partits polítics, en les associacions. En els tractes. En les relacions.

Murs membres d’una llista que podríem elaborar. Murs que no tombarem a cops de martell o amb una embranzida. Però sí sumant esforços i implicant-nos-hi. No conec ningú personalment que visqué de prop la història del Mur de Berlín; però segur que mentre el mirava, imaginava un món sense ell. Jo també imagino un món sense aquests murs que se’ns poden ocórrer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!