Una mala notícia sempre ve de sorpresa. I no sol venir sola. Quan es tracta de persones (una vegada més l’Eix de la mort, mireu-ne notícia), trasvalsa a tota una família, a tot un entorn, a tot un poble. I més. I has de tirar endavant. Per força. Amb aquell buit.
Altres contratemps no tenen desenllaços fatals, però et deixen en una situació complicada. I no hi pots fer res. Sents impotència. Angoixa. Vas donant-hi voltes. Aquell dia que… Si no haguéssim fet això… Si no… I si…
Per ells, per les famílies, pels amics. No queda res més que esperar. Ganes d’abraçar. Donar suport. Pensar que tot anirà bé, n’estic més que convençut. I fer-los costat als que ho pateixen de més a prop. Les paraules sobren. Però hi ha experiències que permeten mantenir molt vives les ganes de tirar endavant. Ganes de viure. Ganes de gaudir. Ganes de fer. Ganes de sortir. Ganes de jugar futbol. Ganes d’entrenar. Ganes d’anar amb els gegants. Ganes de fer l’animal. Què carai! Una abraçada!!!!!!!!! (a dins, algunes fotos…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!